Combatent des de la tendresa

Festival Acústica, Figueres, 29 d’agost de 2009

CESK FREIXAS

SIDONIE

ÉLENA

JORGE DREXLER

LABUAT

MAZONI

LA BRIGADA

LÍDIA PUJOL

ESPART

PAPA JULS

PERE ESPINOSA I VIGÍNIA (La Porta dels Somnis)

TRIBUT A SAU

Crònica
Crònica publicada a El Punt el dia 31 d’agost de 2009

I amb el somriure, la revolta

L’Acústica de Figueres bat rècords d’assistència amb 35.000 espectadors

La
8a edició del festival Acústica, que durant quatre dies ha portat a
Figueres el bo i millor del panorama musical, es va cloure ahir a la
tarda. Ha aplegat 35.000 assistents, 5.000 més que en la passada
edició. «Ens hem tornat a superar i ens ha sorprès la bona resposta del
públic que confia en el nostre criteri musical», va dir Xavier Pascual
de PromoArts. Cesk Freixas va oferir un recital en la més absoluta
normalitat, sobreposant-se a les crítiques rebudes des de Ciutadans i
el Partit Popular.

La capital de l’Alt Empordà va viure dissabte passat moments de gran
càrrega emocional amb el concert d’homenatge a Carles Sabater, un
sorprenent recital de l’uruguaià Jorge Drexler, l’energia desbocada
dels concerts de Mazoni i Sidonie, i la cançó reivindicativa de Cesk
Freixas.

Intents de censura

Poques
vegades una jornada de l’Acústica ha començat amb un ple tan absolut,
amb la plaça de l’Ajuntament de Figueres plena d’un públic expectant
que va respondre a la crida de Cesk Freixas amb un esperit constructiu
i «combatiu des de la tendresa», tal com va definir el seu recital
només començar. Els intents de censura de Ciutadans i del Partit
Popular es van transformar en el reconeixement popular d’un cançoner
que beu directament de les fonts de Silvio Rodríguez, Ovidi Montllor i
Raimon, de qui va fer una emotiva versió de Al vent. “He vingut
a trencar el silenci, a reafirmar-nos com a treballadors de la cultura”
va dir a mig concert i es va acomiadar amb un agraïment al festival per
la seva aposta i la voluntat de “seguir demostrant que la cançó d’autor
segueix sent necessària”.

Per la seva banda La Brigada van
aprofitar el concert a l’Acústica per presentar fins a quatre temes
nous que anaven des de la influència de Pau Riba a Nit d’hivern a referències frontereres de Calexico a Motius,
tot amarat amb la clàssica lírica sentimental del grup de Vilanova i la
Geltrú. Lídia Pujol i Élena van aconseguir que el seus concerts se
seguissin en un silenci respectuós a les dues places, plenes de gom a
gom.

Sol·licituds i experiments

Jorge
Drexler va dir que havia escapat d’unes vacances a Cantàbria i va
agrair haver pogut sortir «de l’enclaustrament per anar al claustre»
–en referència al nou escenari de l’Acústica–. A la tercera cançó, ja
feia cas al seu públic i cantava la petició Garota de Ipanema. Les sol·licituds es van combinar amb experiments acústics de l’uruguaià. Va interpretar versions per a milonga (de Billy Jean de Michael Jackson i de Dance me to the end of love de Leonard Cohen), una picada d’ullet a l’auditori català (Club Tonight de Gossos) i els grans èxits Polvo de estrellas, Eco i Sea.

Mazoni va presentar les cançons d’Eufòria 5-Esperança 0,
en un format reduït i més acústic del que és habitual en ells, amb la
qual cosa les van portar cap a camps més psicodèlics. Sidonie va causar
estralls a la plaça de l’Església. Les cançons del seu nou disc, El incendio,
creixen al damunt de l’escenari a les mans d’una banda, per a la qual
sembla haver estat feta a mida l’expressió «glamur rocker».

El Tribut a Sau
que va cloure la nit de dissabte no va acabar de reeixir completament,
ja que potser hi va faltar un presentador que introduís els artistes,
una banda més conjuntada i una major implicació d’alguns dels cantants
convidats. A tot això, però, es va sobreposar el cançoner de Sau, que
continua vigent en l’imaginari col·lectiu, tal com va demostrar el
públic que va omplir la plaça de l’Ajuntament fins a quarts de tres de
la nit.

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Combatent des de la tendresa

  1. josep_blesa diu:

    Precioses les fotos, com sempre.
    Doncs no fan pinta de perillosos. Ni de terroristes de pistola. Ni res de semblant. A ca l’Albert Fibla li vaig desar un comentari al respecte de l’acollonamenta a què ens sotmeten aquests dobermans d’estat. No sé si fou entès en el sentit en què el vaig desar. Nosaltres, que a València tant hem sofert l’tac ds de fa 30 anys.
    N’estic molt content de que es fes pinya el mateix dia des de Benifairó de la Valldigna i des de Figueres de l’Empordà.

    Salut i llibertat.

    PS: tinc una foto ‘putapènica’ on ixes tu el dia inaugural del local de Vilaweb.
    Em fa no-sé-què en veure-la i guaitar el teu excepcional treball al llarg del temps…..
    Thanks !  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*