Sons de l’Acústica

Festival Acústica, Figueres, 28 d’agost de 2009

THE PEPPER POTS

LLUÍS GAVALDÀ

PEDRO GUERRA

ELECTROTOYLETS

JABIER MUGURUZA

ANITA MILTOFF

GIULIA Y LOS TELLARINI

BLUES DE PICOLAT

GERTRUDIS
De tan parlar ahir del senyor Puntí, m’havia oblidat de posar als de la Garriga.


Crònica

Crònica publicada a El Punt el dia 30 d’agost de 2009

Els sons de l’Acústica

The Pepper Pots, Muguruza, Pedro Guerra i Lluís Gavaldà destaquen a Figueres

La
presentació en solitari de Lluís Gavaldà (Els Pets), els ritmes de
colors de The Peppers Pots i la calidesa dels recitals de Pedro Guerra
i Jabier Muguruza van ser els moments més destacats de la jornada de
divendres en el festival Acústica que se celebra a Figueres. Una edició
que està tenint una rebuda excel·lent del públic i que es clourà avui
amb un concert de la cantant de Súria Beth, que oferirà un recital als
Jardins del Consell Comarcal (20 hores) de la capital alt-empordanesa.

Jabier Muguruza va aconseguir la complicitat del públic i una certa
dosi d’intimisme a la plaça Josep Pla gràcies a un recital senzill i
proper en què va presentar les cançons del celebrat Konplizeak i que no va resultar afectat per la competència que suposava un partit del Barça de supercopa.

Amb
la cara de no haver trencat mai un plat i acompanyat només per la seva
inseparable guitarra acústica, el canari Pedro Guerra va oferir un
concert singular fet expressament per al festival, fora de la gira del
disc Vidas però just abans de fer-ho amb Alma mía, el
disc de versions del cançoner llatinoamericà. Dirigint-se al públic amb
un sentit de l’humor senzill i pla, Guerra va fer una repassada al gros
de la seva discografia, sense deixar-se cap cançó clàssica del
repertori (El marido de la peluquera, Siete puertas, Pasa, Corazón enfadado, Daniela, Deseo o Contamíname) mesclades amb versions com ara Somos (popularitzada per Chavela Vargas) i un sorprenent endinsament als territoris de la copla espanyola amb una versió de La bien pagá.

En
acabat del concert de Pedro Guerra, intentar acostar-se fins a la plaça
de l’Església resultava una feina titànica, ja que era atapeïda d’un
públic desitjós de veure i ballar les cançons de The Pepper Pots. Un
grup que ha mimetitzat el so de les bandes jamaicanes i dels grups
femenins clàssics del segell Motown amb una altíssima fidelitat. No
només en la sonoritat, sinó també en l’estètica i la posada en escena
de les tres cantants, els músics i l’engreixada secció de vents.

A
l’altra banda de l’ample espectre d’estils que conflueixen a
l’Acústica, hi trobem els Electrotoylets. Un projecte dirigit pel
pianista Xavi Lloses que va mesclar La gavina amb els sons freds de Kraftwerk i que va passar Els segadors per la batedora de l’electro-clash.

Més
previsible però no menys sorprenent va ser la posada en escena de Lluís
Gavaldà tot sol i al marge d’Els Pets. Gavaldà va pujar a l’escenari
acompanyat per una banda (Joan Pau Chaves, David Muñoz i Toni Pagès) en
la qual només faltaven Falin Càceres i Joan Reig per fer l’actual
alineació d’Els Pets. En el repertori que hi va presentar va repescar
cançons poc habituals de la seva banda (Del balcó de casa, Balada dels sentits), d’altres amb el registre canviat (Soroll, Aquest cony de temps o Per què no véns mesclada amb Menuda, de Serrat) i un bon grapat de versions, com ara Short people, de Randy Newman (traduïda com El calvo); Dragons, dels Prefab Sprout; Allison, d’Elvis Costello; You can’t be too strong (no pots ser tan fort), de Graham Parker; A la meva vida (In my life) dels Beatles, o Ulls de color mel (Brown eyed girl), el clàssic de Van Morrison que ja va popularitzar el grup de Constantí en el disc Vine a la festa, de 1995, entre d’altres.

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Crònica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*