26 de desembre de 2009
Sense categoria
2 comentaris

ELS SONS DEL SENTIT

Tot agafa coloracions inèdites aquests dies, Nadal, Cap d’Any…
El Temps i la Vida i la Mort.
Me’n vaig a un sopar de matances per estar al costat d’uns humans.
Estrany oxímoron.
M’enfony pels sons del sentit: inacabables…

[Nadala que m’ha enviat Miquel Amate. Gràcies i per molts d’anys!]

  1. que volt incansablement, fet sargantana, per les parets seques dels amors i dels amics i tot és una simfonia que t’avia, que t’emeny, que t’envola… Molts d’anys amb salt, Biel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!