Recordant a Willy DeVille

Willy DeVille, Sot del Migdia (Barcelona), 24 de setembre de 1988

Sempre hi ha una primera vegada. Diuen les cròniques que el concert que va fer com Mink DeVille l’any 1985 a la sala Studio 54 va ser impossible de superar. Jo no hi vaig poder estar en aquell històric concert i per tant la meva mitologia situa el millor moment de Willie DeVille damunt un escenari l’any 1988 quan una ment malalta pel rock and roll el va programar per les Festes de la Mercè a l’immens Sot del Migdia i telonejat ni més ni menys que per Herman Broode, una altre víctima dels excessos del rock and roll més salvatge.

Allà vam veure les flames que van convertir a DeVille en el personatge que superava els somnis dels suburbis foscos i greixosos de la ciutat de Nova York, suportant el seu paper de rocker ferit amb altes dosi de glamour i el savoir faire que tantes vegades va cantar a sobre d’un escenari. Anys després ja vindrien les mels de l’èxit de la seva versió del “Hey Joe” de Hendrix o el “Demasiado corazón” en directe. Però en aquella època ens feia caure les llàgrimes a base de dosis en vena de “Cadillac walk”, “This must be the night”, “Mixed up, shook up gril”, “Maybe tomorrow”, “You better move on” o “Spanish stroll”.

Quan Willy DeVille em va robar una cervesa a la Plaça Reial i quan em va regalar un dibuix….

ja ho vaig explicar aquí i aquí

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Jo hi vaig ser. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Recordant a Willy DeVille

  1. Rafel diu:

    Hola!!!

    no sé ben bé com he fet cap aquí. Molt guapes les fotos jeje, les he d’investigar més encara! mira, si vols passar-te per http://www.myspace.com/larkabout i escoltar la nostra nova maqueta ‘Te put l’aixella!’ estaríem molt agraïts, salut i rock!!!!!!!!!

    Rafel B.C.

  2. ehleni diu:

    Ostres Xavi, m’has de passar alguna foto d’aquestes 😉 quina pena que ja no pugui a venir mai més… (un concert, posterior, d’ell, em sembla que a Zeleste, i quan ja cantava Demasiado corasónnn) va ser el primer concert del qual vaig escriure una crònica (a la facultat) snif snif… 
    Bones vacances!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*