Que pagui Montilla!

L’Odi Social, Plaça de la Guineueta (Barcelona), 8 de març de 1986

L’Odi Social van ser la veu necessària en un temps confusos. Tirant amb bales, sense armes de fogueix, tot adornat amb la velocitat del hardcore i la mala llet del punk. Contra l’estat que atacava el sistemes bàsics de supervivència (“Ataka l’estat que t’apuja les birres!” era un dels seus crits de guerra), a favor dels primers símtomes del moviment squat a Barcelona i deixant-se els punys en la defensa de Cros 10, contra el sistema militar obligatori i la OTAN (“Odio obedecer”), per la gratuïtat dels transports públics (“Que pagui Pujol”) i carregant-se l’especulació immobiliària que a finals dels vuitanta van significat els preparatius per les olimpíades del 1992 a Barcelona.

El passat mes de juny van fer un primer bolo de retorn a les festes alternatives de Cornellà i sembla que definitivament tornaran a fotre canya aquest mes de setembre  L’Odi renaixerà de les seves cendres per tornat a llaurar zitzània i posar les coses al seu lloc.

  

Quant a rockviu

Des de l'any 1984 fotografio i escric de tot allò que es mou a sobre d'un escenari.
Aquesta entrada ha esta publicada en Jo hi vaig ser. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.