1 de març de 2008
Sense categoria
0 comentaris

CAFÈ AMB ROSSINI

Si Truman Capote ens invitava a desdejunar amb dimamants a Tiffany’s (i amb l’Audrey Hepburn!) nosaltres, els d’aquestes contrades, ens hem de conformar amb coses més modestes però que també podem hiperbolitzar, “Cafè amb Rossini”.

 

 

Fet i fet: la música, en una emissora que connecto molt sovint i el cafè, el meu i el primer del dia. Mentre me’l prenia han posat diverses àries de Rossini cantades pel tenor peruà Juan Diego Flórez.

 

Flórez és un tenor lírico-lleuger que està, molt probablement, en el millor moment de la seva carrera. És jove i per tant li resten encara molts anys de professió però ha assolit una maduresa en aquesta art del cantar com acredita molt bé el prestigi que ha assolit. És especialista en Rossini i canta les seves àries que és una meravella, malgrat que pateixi una mica en els registres baixos quan Rossini escriu per aquells cantants que en en italià s’anomenen baritenores. Un registre clarament de tenor però lleugerament obscur i abaritonat.

Una delícia de música per a prendre el primer cafè. En matèria d’òperes sempre he preferit Rossini a qualsevol altre. No es tracta de salvar-ne un, es tracta de distingir-ne un. La música, en general, té una presència molt significativa en la meva vida i m’agrada tota. Però en matèria d’òperes sempre he preferit Rossini que en va composar una quarentena llarga.

No recordo haver-me divertit tant com en una representació del seu Viatge a Reims i, en general, m’agraden totes les òperes d’aquest autor. Per això aquest matí m’he pres el cafè amb molt de gust recordant la figura d’aquest bon vivant, geni de la música, de la gastronomia i del bon viure, nascut a Pésaro.

El seu pare fou un músic d’afició que tocava la trompa i d’ací li vingueren al noi les primeres aficions musicals. A 18 anys compongué la primera òpera i tota la seva vida va gaudir d’un gran prestigi i de l’amistat de personatges importants com el baró de Rotschild la casa del qual a París visitava amb freqüéncia.

Home de bona vida i de bones amistats, també i especialment, femenines escriví moltes pàgines dedicades a les seves amigues cantants. Tot plegat li conferia una reputació d’home de costums liberals que tenia la llibertat de fer allò que li plaïa.

Per totes aquestes coses del senyor Rossini és molt interessant la lectura del llibre Vida de Rossini de l’escriptor francès Sthendal.

També tenim els canelons Rossini. No és pas perqué sí que porten aquest nom.

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!