Bon dia de la tovallola!
Michael Monroe, sala Mephisto (Barcelona), 20 d’octubre de 2000
De ben segur que la sala Mephisto no passarà pas a la història com la més adequada per aglomeracions ni pel seu aire condicionat. Tothom que va ser en aquell concert de Michael Monroe a Barcelona de ben segur que se’n recordarà de la calorada que hi fotia, amb les parets regalimant suor i els cossos al límit. Però també recordarà a un immens Monroe pujant-se per tots els racons de la sala, gronxant-se a les bigues del sostre (quin fàstic!) i posant a prova les seves reserves d’energia.
Però el cos arriba un moment que diu prou el de l’ex Hanoi Rocks ja no va poder més. Va haver de fugir de la sala si no volia patir una lipotímia i acabar la nit a l’hospital del Mar. Per sort el va acompanyar l’imprescindible Senen Armengol ben armat amb una tovallola per donar-li aire. I un cop recuperat, va tornar a la càrrega per acabar el concert
.
El dia de la tovallola?
I si algú vol saber per què avui tothom parla de tovallores, li recomanem que llegeixi el llibre de Douglas Thomas o vegi la peli “Guia del autoestopista galáctico”. Allà sabreu per què és necessària, gairebé imprescindible, la tovallola per explorar les galàxies. Aquí us en expliquen una miqueta més.
Ah! i també feliç dia de l’orgull freak!