Fòrum Narcís Monturiol

Grup d'opinió

21 de març de 2013
Sense categoria
0 comentaris

El fracking”: Una tècnica alternativa als models de desenvolupament i producció energètica sostenible?

El dimarts 19 de març vam organitzar un nou Berenar-Debat on volíem posar damunt de la taula la temàtica de la fractura hidrogeològica o fracking. Ho vam fer per primera vegada al centre cívic La Violeta de Gràcia. Hi van assistir 29 persones.
Després de les intervencions dels ponents es va establir un diàleg  en el qual  van participar-hi  12 dels assistents. Van destacar les intervencions que demanaven rigor científic  per donar arguments sòlids contraris als  “poders fàctics”favorables al fracking , i  especialment en el coneixement de les substàncies químiques que s’utilitzen i als efectes que aquesta  tècnica pot tenir sobre els aqüífers.

Tot seguit us oferim la crònica que en va fer Xavier Borràs pel diari digital Ecodiari.

Sota la inquietant pregunta “El fracking”: una tècnica  alternativa als models de desenvolupament i producció energètica sostenible?”, el Grup d’Opinió del Fòrum Narcís Monturiol , sempre preocupat pel coneixement científic i la divulgació popular, va encarar ahir als nous locals del Casino La Violeta, al barri de Gràcia, els reptes de la fracturació hidràulica, que amenaça el Prepirineu i la Catalunya Central, davant d’un auditori que va comptar amb la presència de tècnics, científics i representants de la Plataforma Aturem el Fracking.

Els ponents: Marcel Coderch, enginyer de telecomunicacions, expert en qüestions energètiques, professor de la UPC  i vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), i Pablo Cotarelo, enginyer de mines, especialitzat en energia i combustibles, representant d’Ecologistas en Acción a les cimeres sobre canvi climàtic de les NNUU.

L’olotí Coderch va ser contundent: “El fracking és un nou miratge del sistema”, argument que justificà pel fet que, a banda que segons diversos estudis la suposada rendibilitat d’aquesta tecnologia d’extracció d’hidrocarburs seria nul·la al nostre territori, el sistema llença periòdicament aquest tipus de globus sonda per entabanar inversors en aventures energètiques inútils, com el cas “de la fusió nuclear, el cotxe elèctric o la captura i segrest del CO2”, uns envolats que sempre són a 30, 40 o 50 anys vista i que mai no arriben enlloc. “Les fonts energètiques més fàcilment disponibles s’esgoten i se cerquen velles quimeres”, reblà.

Tanmateix, i tal com es va fer palès durant el debat, la qüestió del fracking va més enllà d’una qüestió tecnològica i de la inqüestionable afectació ambiental del territori, com ja se sap per l’experiència als Estats Units, sinó que apunta al model de societat del capitalisme. “Quin és –es peguntà Marcel Coderch– aquest model econòmic que es basa en un creixement exponencial de recursos finits?”. Però, segons Coderch, el model no es qüestiona i es pretén que el concepte de progrés que s’hi associa continuï com si res. “Progrés, avui, hauria de voler dir viure dignament respectant els límits de la biosfera”, afegí.

Per la seva banda, Pablo Cotarelo, coordinador en la redacció del llibre Agrietando el futuro. La amenaza de la fractura hidráulica en la era del cambio climático, va centrar la seva intervenció, de primer, parlant de la baixa taxa de retorn energètic que s’havia demostrat pel que fa al fracking, ja que els darrers estudis assenyalen que és d’1 a 3, és a dir, que per aconseguir 3 unitats de gas en cal 1 per extreure’l. Segons el representant d’Ecologistes en Acció, en una recent reunió de la Plataforma Aturem el Fracking es va saber que aviat es publicaran dades segons les quals els potencials recursos d’explotació a Catalunya són mínims.

Pel que fa a l’augment de llocs de treball relacionats amb el fracking, Cotarelo aportà un recent informe segons el qual als EUA només ha suposat un 0,5 per mil de la població, i quant al temes de salut i ambientals ha recordat el fet que només es coneixen 150 dels gairebé 600 productes tòxics que s’associent a l’aigua i a la sorra en el procés de fracturació hidràulica, ja que la majoria són patents “secretes”, amb què, novament, el dret a la informació ambiental queda trepitjat.

Cotarelo recordà, també –en relació amb la contaminació de les aigües– que el vicepresident Dick Cheney va intervenir expressament per eximir les explotacions de fracking de les lleis ambientals i que no va ser fins al 2009 que l’EPA (l’agència de protècció ambientals dels EUA) no va iniciar un pla d’estudi sobre les possibles afectacions en els aqüífers i les masses d’aigua d’aquesta tecnologia.

Coderch, al seu torn, també aportà algunes dades d’interès, com que el ràpid esgotament de cada pou, que necessita una inversió d’entre 1 i 2 milions d’euros i que no arriba als 3 anys de producció, anant bé, costa, a raó d’un 7.200 pous anuals als EUA, uns 42 mil milions d’euros, quan les vendes no arriben als 33 mil milions d’euros. Segons Coderch, “cal plantejar-se desmuntar aquest sistema”, que s’impulsa des de Wall Street per especular, i “deixar de banda aquests miratges… Hem d’aprendre a viure com una part més de la biosfera”, va finalitzar.

Xavier Borràs / Ecodiari / Fòrum Narcís Monturiol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!