ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

B.B. Sin sed: Honestedat brutal

B.B. Sin Sed, sala Zeleste (Barcelona), 6 de febrer de 1988

Definitivament es fa abolutament necessària la reivindicació de B.B. Sin Sed, potser el grup més maleït del Vallès i injustament incomprés. Dos primers discos (un mini-lp homònim el 1997 i “Sed de sed” l’any 1989) que no van fer justícia a la força que teníen en directe, un tercer (“Casa doce”, 1992) que va ser un exemple de maduresa be enstesa i un quart (“Ahora”, 1997) que va quedar dormint el somni dels justos i que només em consta que se’n van editar algunes còpies promocionals. Tot un llegat que paga la pena recuperar.


(Segueix)

BB Sin Sed era una banda per creure-hi a cegues només veient-los una
sola vegada en directe. Per sort van ser força prolífics a finals dels
vuitanta per les sales de Barcelona i en vaig poder gaudir un bon
grapat de vegades. Recentment ha estat Miqui Puig que els ha reivindicat
al afegir al seu repertori de directe una gran versió de “Fenomenal”.
Però cal que la gent recordi també “Saltos del tiempo”, “No acaban las
horas”, “Infinito”, “Huracán“, “Pisa las flores”, “Lluvia sin fin”, “Sed de sed” o la versió que
van fer de “La lágrima” de Peret (les cançons linkades van a parar a un Goear i les podeu escoltar).

Un nou exemple de grup que va neixer amb un nom equivocat  (bebesinsed era un dels insults del capità Haddock) més propi d’una banda amb acnè adolescent i provocadorament punk que no pas d’un grup amb la transcendència rockera que tenien els sabadellencs.

“Acords poderosos i emocions intenses” això deia el full de promo del
seu segon disc, “un món d’aventures cotidianes que deixa ferides
difícils de tancar.” Tot això i molt més eren B.B. Sin Sed, un grup que
cal reivindicar, que es reediti en CD i, com ja vaig demanar en el seu
moment, un retorn als escenaris encara que sigui testimonial. Com ja
vaig dir fa unes setmanes: no seria nostàlgia, seria justícia.

(Les fotos són de la festa Rockdelux en que van compartir escenari amb La Fura dels Baus, Los Ronaldos, John Landis Fans i Morcillo el Bellaco y los Rítmicos).


  1. I tant ¡¡¡¡
    El meu grup de sempre………
    mai caig poder veure’ls en concert…..
    Els millors…… de veritat….i CAsa 12 el meu disc….
    la banda sonora de la meva vida…

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.