ROCKVIU

Si, avui em sento una mica Ignatius J. Reilly (La conxorxa des enzes).

Ahir a l’hospital ens va venir a visitar una tuna. L’Eli Poc-Moderna en va ser testimoni d’excepció i ho va immortalitzar amb la càmera del seu mòbil, gràcies. Jo no m’ho podia creure: un grapat d’energúmens amb mitges i vestits de sota de bastos, amb l’afegit dels barrets de pare Noel, cantant el seu repertori  ranci, masclista i espanyolista amb tornades com “La española cuando besa es que besa de verdad” mentre intentaven tocar el cul a les infermeres. Ah! potser es que no havia explicat mai l’odi extrem que tinc als tunos (i per extensió, proximitat i simpatia també als mims i als torerus).

Per arrodonir l’escena, al darrera dels tunos hi havia tot un seguit de jubilats amb una acreditació que posava “Voluntaris” que ens miraven als pacients amb alegria nadalenca sense saber que acabaven de despertar els meus instints més primaris i assassins. Per sort vaig dopat i sedat, si no tindríem aquí un bon guió per una pel·lícula de sèrie Z: pacient pancreatític d’un hospital assassina sàdicament i sense pietat a un grup de tunos la vigília de  Nadal. Jo, com a mínim, me la baixaria de la mula!

Hi ha coses que m’intriguen d’aquesta infraespècie humana, aquesta particular tribu urbana: es reuneixen a algun lloc? hi ha bars de tunos? macrofestivals tuneros? el de la pandereta, te alguna virtut a més de fer saltirons? els seus pares saben que els seus fills es trasvesteixen i toquen la bandúrria? avui en dia es lliga vestit així? quan s’aparellen es treuen la roba? aquests suposats estudiants estan a favor o en contra del pla de Bolonya?
(Un dia d’aquest explicaré la meva presència a una trobada estatal de tunes que hi va haver a Palma de Mallorca l’abril de 1999 i com en Ninyin dels Sopa de Cabra va saber enfrontar-se a ells i deixar a més d’un estés a terra i amb un ull de vellut.)

I espero que avui no comencin a passejar-se per aquí tot d’esportistes i gent amb ganes de sortir a la tele fent bones obres nadalenques visitant a pacients dels hospitals. Ahir en vaig poder contenir amb la tuna, però dubto que em pogués aguantar si es plantés davant meu en Tamudo amb un barret de pare noel.

Una miqueta més de bilis…

I mentrestant estic descobrint que sí, que hi ha gent a qui li agrada, segueix i gaudeix de coses com Gran Hermano i la resta de basura que emet Tele 5. Al final ho aconseguiran i em faré fan d’aquell artefacte infecte anomenat Mujeres y hombres y viceversa, un dels programes més aberrants que he vist en dècades.