Aposta pel rock and roll
Mas Birras, sala KGB (Barcelona), 2 de novembre de 1987
Potser si escoltes la canço “Apuesta por el rock’n’roll” es fàcil que et vinguin al cap els Héroes del Silencio. Té la seva lògica, els herois callats la va popularitzar mundialment mentre que els seus creadors, els Más Birras, els va costar sortir més enllà de la seva Saragossa tot i ser uns mites locals.
Heus aquí un nou exemple de nom de grup mal triat. Si bé als inicis, molt al principi, els Mas Birras (exGolden Zippers) eren un grup de rockabilly afeccionat a les barres de bar i a llegir El Jueves, van saber evolucionar cap a un so personal, on gràcies a l’inspiració del Moncayo, les aigües de l’Ebre, el cierzo i l’ambient de Saragossa es van convertir en referents d’un so únic, personal i intransferible. Les lletres de Mauricio Aznar (1964-2000) eren veritables road-movies travessant el desert dels Monegres, rock fronterer arrelat a la seva terra i inspirat amb una honestedat brutal. A Saragossa l’any 2002, dos anys després de la seva mort, van dedicar un carrer al seu honor. Aquí hem d’esperar un quart de segle per que Esteve Fortuny de la Dharma pugui estar al nomenclàtor de Barcelona.
Actitud no els faltava als Mas Birras i bones cançons tampoc:
Jo tenia en vinil uns quants discos seus però ja feia temps que buscava
el doble CD recopilatori amb tot el seu llegat de l’any 1985 fins el
1993. Per sort vaig espetegar en aquesta pàgina on el vaig poder
pillar. Des d’aleshores m’ha acompanyat en molts bons moments.
Si us voleu fer un bon favor a les vostres oïdes el podeu demanar a
stop@wanadoo.es només que quinze gambes. És una gent molt simpàtica i
amable, el disc el rebreu contrareemborsament en un parell de dies i,
us ho asseguro, no us en penedireu mai.