Puta?s fever
Hot Pants, sala Zeleste (Barcelona), 10 de maig de 1987
En aquella època es feia dir Manolo però conservava el seu cognom patern, es a dir Chao. Aleshores tocava com a guitarrista dels The Kingsnakes o amb bandes pròpies com els Hot Pants o els Carayos, i venia molt sovint a Barcelona.
Si, segueix a vull llegir la resta de l’article
En entrevistes que feia a fanzines (com el VollKer, per exemple) explicava que el que més li agradava de la ciutat eren “els bars, la gent rara que hi ha a la part baixa de la ciutat i l’ambient de port”. D’aquí vindrien títols posteriors de Mano Nega com “La mala vida”, “Puta’s fever” i, es clar, “Indios de Barcelona”.
Ah, també declarava “vull quedar-me a qui. a França em va bé, però crec que aquí s’està millor i tindria moltes més posibilitats.” Tan li va agradar la ciutat que al final es va quedar, es va convertir en el portaveu del bon rotllet i va acabar fent-se una miqueta pesadet.
El clip és dels The Kingsnakes, però només pel tupé en creixemet d’Ignasi Julià paga la pena veure’l!
Juraria que a la foto de dalt, a mà esquerra, és en Xavier Juliá, germà del Nani. El que em fa duptar és el penjoll que porta, doncs ell no recordo que en dugués cap mai i més de tant gran, i el rellotge. És clavat! o era. Ara està un pelet diferent. Si us plau m’ho diràs? I la camisa que porta… no recordo que en tingues cap de quadres… Igual pels concerts tota la indumentaria…