ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Esmolem ben bé les eines (i Tercera Part)

Flowers + La Banda Trapera del Río, sala Màgic (Barcelona), 23 de febrer de 1994

Cal cap explicació? Bé, posem-ho al menys una mica en contexte. Morfi, Tio Modes i companyia havien tornar a la carretera arrel de l’èxit de la reedició del seu primer Lp i de la edició del perdut Guante de Guillotina. Estaven a punt d’editar el doble disc en directe Directo a los cojones i de passada van crear el Club Trapero, una mena de club de fans del grup.

Per presentar en societat van voler lliurar els primers carnets d’aquest selecte Club Trapero en un concert inoblidable a la sala Màgic. Després de donar-li un a un periodista d’Efe (¡¿?!) van voler entregar-li el seu a en Flowers. Aquest s’ho va agafar a la valenta i va acabar com va acabar… es a dir, buscant les sabates per tot el Màgic (algú els hi va amagar).

El bo i millor ho heu pogut veure en les fotos que he penjat aquest cap de setmana. Només en falta una: quan Flowers va intentar agredir-me amb el pal del micro. Evidentment en aquell moment vaig preferir guardar la meva integritat física i la de la meva càmera que no pas immortalitzar un cop més la seva titola.

Avís: si cliqueu a vull llegir la resta de l’article, la vostra sensibilitat pot quedar irreparablemente malmesa.

Si, un home molt torturat, com el Hendrix:


  1. Vull dir, el que em fa aquest home…
    El que m’ha encantat és veure el nom de Manel Huerga… que suposo que també t’agrada tannnnt com a mí. Espero de tot cor que tot vagi molt bé.  Em refereixo a la teva salut. Petó.

  2. tot aixó, sobre tot les teves batalletes, em semblan el recorregut més viu del rock barceloní (encara que els traperos son també llegenda del “punkrockmacarra” estatal) i de tothom que va passar per els escenaris d’aquesta ciutat… per a mi, un noi gallec que fa menys d’un any que viu a catalunya (per aixó el meu catalá no és molt correct), son un increible testimoni visual direct d’una epoca (els darrers 70 i els 80) irrepetible… o aixi ho crec… gracies per tot aquest exercici recordartori.

    unha aperta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.