Un entorn privilegiat
Dissabte al matí ben d’hora, a les 8 del matí, vaig decidir pujar a Sant Sadurí. Vaig pujar amb l’Àlex, l’ànima de la ràdio i amb el que des de fa un temps a còpia de trucar-nos ens comença a unir una bona amistat.
Va costar pujar a Sant Sadurní, ho vam fer pel camí més dret, pel Salt de la Guineu. Un camí tot dret que supera en poc recorregut un desnivell de 900 metres. Només hi ha una treva el pla del panarra que en diuen. Però un cop a dalt la vista és fantàstica. Tot el vallès als teus peus.
A dalt a més hi ha una magnífica ermita romànica i sempre acabes fent un esmorçar ben merescut amb una vista immillorable. Va ser una bona forma de començar el cap de setmana.
la migdiada també és més dolça, oi?