Sobre la “crosta nacionalista”
Ja fa dies que aquest país ha deixat de competir per estar entre els primers per simplement estar. Només cal recordar l’apagada, la sitaució de l’hospital de Vall d’Hebron o de Can Ruti, tot el que ha passat amb Rodalies… són indicis que no només no anem endavant si no que el que hauria d’anar, simplement ha deixat d’anar.
Però com passa als països que no van, els que governen lluny de posar-hi i intentar resoldre els problemes quan es posen nerviosos busquen el control de l’opinió, el control de la informació. Que no s’expliqui el que passa, si no un miratge. Això en el fons també és anar endarrera. I això també és anar endarrera en qualitat democràtica, en la llibertat d’expressió, i en la divisió de poders. Però és una temptació que molts no saben defugir.
En un país democràticament sa, unes declarcions com les de Joan Ferran li haurien costat el cap. Però quan el cap de premsa del president de la Generalitat es permet amenaçar periodistes o enviar escrits subratllats amb allò que no ha agradat, les declaracions de Joan Ferran són simplement un graó més.
Als EUA els directors dels diaris es gauradien prou d’anar a dinar amb un polític. Aquí alguns mitjans del règim, com el Periódico o com la TV3 de la "crosta nacionalista" surten 750.000 persones al carrer i miren cap a un altre costat.
El PSC vol fer de Catalunya un feu mediàtic i electoral, així quan en Mas fa una conferència ells contraprogramen a través de TVE amb en Montilla a "una pregunta para usted", o quan en Maragall anuncia que deixa el PSC, ells filtren a través dels seus mitjans que té Alzeimer -amb una demostració d’una falta d’ètica i respecte que fa vomitar-. Aquest és el model de mitjans que vol el PSC, per això Joan Ferran parla d’"arrancar la crosta" amb una dialèctica propera a la dels seus admirats Chaves o Fidel Castro, on per desplegar una pancarta demanant democràcia et retenen i et foten fora del país.
Que bonic seria una Catalunya amb un sistema de mitjans com el de Cuba o el d’en Chaves oi Sr. Ferran?. Potser amb uns anyets més de fatxes pintats de progres com vostè ho aconsegueix, però hi perderem tots!.