El bloc d'en Roc Fernàndez

Avui escoltava la tertúlia de Catalunya Ràdio on valoraven el discurs de Montilla al Debat de Política General. Tothom coincidia a dir que va ser gris i aborrit. I d’aquí s’ha derivat cap el desencís, la falta de lideratge i l’ensopiment que flota en la societat catalana aquests darrers temps. Un ensopiment que ve per la pèrdua de lideratge, perquè ja no tenim la sensació d’estar a davant i de ser els primers de la classe. (només cal veure el mapa compartiu que us adjunto)

Davant d’això el patriotisme social, el voler diluir el discurs identitari dient que no ens cal cremar res -en referència a la crema dels retrats dels Reis- i que hem de ser simpàtics a Espanya provoca més irritació i encara més ensopiment.

Que Montilla no és un estadista ho sap tothom a aquestes alçades. El problema de Montilla és que és només un gestor, i un gestor dolent. Una anècdota de diumenge crec que il·lustra el que vull dir a la perfecció.

Diumenge vaig ser a les Festes de la Mercè. Vam anar al Cercavila i sortint vam pujar pel carrer del Bisbe. Quan portavem un tros caminant direcció a la Pl. de la Catedral va passar en Montilla. Amb el cap abaixat i mirant el terra i dos guardeespatlles, un davant i l’altre darrera. Anava a agafar el cotxe a la Pl. de la Catedral perquè tot estava ple de gent. Vam seguir-lo amb la família. Doncs bé, en tot el tracjecte del carrer del Bisbe fins a la Pl.Catedral, ningú li va dir res!. Ningú el va parar, ningú es va voler fer una foto o fer li va fer un comentari. Us imagineu el mateix recorregut amb el President Pujol?.