Pel dret a decidir
Ahir vaig ser a la conferència ‘El catalanisme, energia i esperança per a un país millor’ [pdf] d’Artur Mas
on va defensar una refundació del catalanisme que tingui com a eix el dret
a decidir. Mas va explicar el significat que dóna a
aquesta refundació del catalanisme: viure la nació en plenitud, apostar
per un país capdavanter, construir la Catalunya global i exercir el
dret de decidir sobre les qüestions pròpies, que uneixen els catalans.
Mas també va fer la proposta que si el Constitucional espanyol
retalla més l’estatut caldria sotmetre’l de nou a referèndum, i va proposar de formar un govern d’unitat, en cas
que el Constitucional tombés l’estatut català.
Artur Mas va demanar de repensar, d’actualitzar i de posar al dia el
catalanisme d’una manera oberta i integradora, no gens tancada ni
excloent; d’exercir el dret de decidir no pas en les qüestions que
divideixen els catalans, sinó en les que uneixen: l’estatut vigent, les
infrastructures i l’administració dels recursos econòmics propis.
Video resum de la conferència:
Com ho hauríem de fer per construir la joventut de CiU aqui Sant Feliu?
És significatiu que un dels conceptes que més s’utilitza en els comentaris de la premsa al discurs d’ahir d’Artur Mas és l’”ambigüitat“.
Salvador Cardús escriu que “s’abandonen (en el discurs de Mas) unes ambigüitats incòmodes i se’n busquen altres de noves per tal de mantenir el marge de maniobra“. Francesc-Marc Álvaro diu que “el
millor d’aquesta aposta de Mas és la seva imitació de l’ambigüitat
productiva que permeté a Pujol sumar vots de procedència molt diversa“. L’editorial de La Vanguardia parla de “calculada ambigüitat“. Ferran Mascarell escriu que “torna a dominar l’ambigüitat del llenguatge“.
El missatge que va llençar en Mas va ser del millor que pot oferir avui la política a la ciutadania. És clar que sempre hi ha qui veu el got mig vuit. Però el problema no el té precisament en Mas.