El bloc d'en Roc Fernàndez

Aquest cap de setmana he aprofitat per llegir un llibre que feia temps que buscava i que al final he trobat. Es tracta de l’epistolari de Salvat-Papasseit en que es recullen les seves cartes amb diferents personatges de l’època, entre ells el meu besavi, l’industrial terrassenc Emili Badiella i Ribas.

Sempre he admirat l’època en que va viure el meu besavi i Papasseit, va ser de les èpoques més esplendoroses del nostre país, l’avanguardisme i el modernisme van uns moviments que van generar moltes de les coses que avui ens defineixen. Aquitectonicament van donar Gaudí i Domenèc i Montaner i els seus deixebles com a la nostra comarca en Raspall. Literariament gent com Santiago Russinyol, Àngel Guimerà (de qui us poso una foto amb el meu besavi) o el mateix Salvat-Papasseit, artísticament pintors com Casas o Torres-Garcia (amic també de Papasseit i del meu besavi i inventor del cubisme) i políticament la generació de Prat de la Riba.

El que és més sorprenent d’aquesta època i que es recull en les cartes de Papasseit és l’estreta relació entre tots els nivells d’expressió cultural i política. A Terrassa per exemple la generació del meu besavi van crear l’Associació Nacionalista de Terrassa i van obtenir l’acaldia de la mà d’Emili Soler i Anglada (1920-1922). A més però van fer moltes coses: el diari “Dia”, els “Amics de les Arts”, les Joventuts Musicals, la Coral egarenca, l’Asil Busquets… Llàstima que el cop d’estat de Primo de Rivera va estroncar tot aquest procés arreu.

Salvat-Papasseit va crear per exemple la fulla “Un enemic del poble”, una “fulla de subersió espritual” com es definia a la portada en que s’hi barrejava tot, política, art, literatura… avantguardisme en estat pur.

Ens caldria recuperar l’esprit d’avantguarda que va protagonitzar aquella època, una època en què la gent es preguntava que podia fer pel país i no que feia el país per ells.