Alter Cola, la cola catalana amb regust de Sant Feliu

Un diumenge de fa unes setmanes com acostuma a fer mitja comarca vaig anar a comprar un pollastre a l’ast a Ramon de Cala Cana. Mentre feia cua en Ramon se’m va acostar per explicar-me que ara comercialitzarien una cola catalana. Coneixia el producte perquè feia pocs dies n’havia comprat unes al Mercat medieval de Vic.

Aquests dies en Ramon de Ca la Cana de Sant Feliu està fent la presentació del producte en societat i deu ni do de la difusió. Espero que li vagi bé ja que és una iniciativa d’aquelles que algú li pot fer gràcia però que a banda de la gràcia té una forta càrrega simbòlica. Ja som una nació, amb cola pròpia. I per Sant Feliu també és important perquè ara tindrem una cola catalana amb regust a Sant Feliu!.

La gauche divine d’en Maragall fa un partit polític, ciutadans de Catalunya

Sense categoria

Aquest cap de setmana s’ha presentat el partit ciutadans de Catalunya.
Un partit format pels que durant molts anys van ser l’intel·lectualitat
maragallana. Els Boadella, Carreras, Espasa… aquells que durant anys
i panys van nodrir d’antinacionalisme i també d’antipujolisme el
discurs dels socialistes i d’en Maragall. Per fi la gauche divine,
que viu a cos de rei aixecant el puny es treu la careta. Farts de veure
com el que ells consideraven un error de la hist+òria, el nacionalisme
català, la voluntat de seguir sent un poble no només perdura sinó que
tendeix a encomanar-se.

Des del meu punt de vista és una
escisió del PSC, una escisió del PSC que amagava darrera el diseny
fashion (fns i tot han copiet en la presentació la B de la Barcelona
d’en Clos) i la ridiculització de qualsevol cosa que fes tuf de català
una concepció tant jacobina, centralista i unitària com el PP i el
vidalquadrisme. Això sí, amb aquell glamour de la Barcelona olímpica,
del fum i dels cobis, d’aquell país artificial que es pensa que els
enciams es fan en un laboratori, que Montserrat o el Padraforca és un
decorat d’algun teatre i que la història és un guió d’alguna de les
seves tronades obres. Els intel·lectuals del catró pedra volen pendre
la paraula, que la prenguin, que ens facin un alte Ubú President, ara serem nosaltres els que podrem fer el seu paper i riure’ns de tot, i sobreot i per començar, d’ells.

Que
es presentin a les eleccions, així mesuran les seves forces, veuran com
és difernt fer riure (que ho fan molt bé) que la gent confiï en un bufó
vestit de mosso perquè li adminsitri la pensió. Però que es presentin,
així deixaran de criticar el toro des de la barrera sense sortir mai a
torejar-lo, així sabran per un cop a la vida que vol dir treballar i
potser aprendran que tenen la batalla perduda mentre un Fernàndez com
jo estimi la terra que ells amb noms tant il·lustrement catalans
repudien.

Desplegament de la banda d’ample rural

Sense categoria

Ahir vaig ser a la Comissió de petits municipis de LOCALRET de la qual formo part. Ens van estar explicant el tema del desplegament de la banda d’ample rural. Com sempre passa allò que passa amb totes les infrastructures, plou sobre mullat, allà on surt rentable fer-ho cap problema oferta la que vulguis, allà on no hem d’esperar anys i panys. A Sant Feliu tot just ens han de portar el gas ara!.

El mite de la Catalunya ciutat que Prat de la Riba va dibuixar a inicis de segle XX costa tant de construïr!

L’escudella de Carnestoltes

Ahir vam celebrar un any més la tradicional festa de l’Escudella de Carnestoltes. és una festa que es remunta al s.XVIII i que incialment consistia en fer una escudella pels pobres abans d’entrar a la Quaresma. Actuament, ha esdevingut una tradició que es porta fent fa més de 30 anys. Des de fa sis l’organitza el grup sense estovalles i es fa a la plaça no com anterioment que s’havia fet al Pla de l’ós.

Ahir també vam convidar a venir a l’Escudella en Felip Puig. Penso que es una festa que ens identifica molt i que val la pena donar-la a conèixer. De fet cada any hi hem fet venir algú, l’any passat va ser en Jordi Turull i fa dos en Francesc Homs. Aquest però la invitació que vam fer a en Felip s’ha vist ebnvoltada d’una inetressada polèmica per part del PSC que ens va voler acusar de polititzar la festa. D’entrada, aquesta no ha estat la nostra intenció motiu pel qual vam anunciar l’arribada d’en Felip després de l’acte liturgic de benedicció de l’Escudella.

A banda d’això i com ja he dit és una cosa que hem fet cada any i que seguirem fent. Tothom pot convidar qui vulgui ha assistir a una festa, o no?. I tercer i més rídicul si ens acusen de politzar la festa operquè un cop dit això corren a trucar un diputat del PSC perquè pugi?. En fi misèria!.

La qüestió es que vam passar una bona vetllada, vam gaudir la Festa. En Felip va saludar a tothom qui va poder, va parlar dels temes que procupaven a la gent i sobretot, va provar l’Escudella de Sant feliu. No su la perdeu l’any vinent!

Municipi i Educació

Dimecres 22 vaig ser tot el dia a la Jornada que organitzava el Departament d’Educació, l’ACM i la FMC sota el títol "Municipi i Educació". Va estar força interessant, sobretot la taula en que van parlar sobre l’urbanisme i la necessitat d’anticipar alguns equipaments com les escoles com element de cohesió a les zones noves que s’urbanitzen. El bon amic Lluís Recoder, que és l’alcalde de Sant Cugat, va explicar la importància d’aquesta anticipació per cohesionar i evitar gethos.

També es va fer molt incís en el tema del Pla d’Entorn. A Sant Feliu en farem un ben aviat, espero que l’any que ve. Durant dos anys hem desplegat un munt d’activitats en diferents línies: l’acte d’inici del curs escolar, els cursets de natació, els d’educació viària, els espectacles infantils per trimestre, la xarxa TET, el reforç d’EAP’s a les escoles. Ara hem fet l’Escolade pares i Mares i aquest any tindrem per primer cop una oficina municipal d’escolarització. Ara cal donar unes línies d’acció conjuntes a tot això. Unes línies que passin per la cohesió i la integració social. Per transformar el que ara és un inconvenient, la diversitat a l’aula, en un actiu. Per millorar la qualitat educativa i per combatre el fracàs escolar. En això estem i per això treballem.

Un any més fem participació en majúscula, un any més Sant Feliu en primer lloc

Dimarts 21 de febrer vam tornar a arrencar el procés participatiu Sant Feliu en primer lloc. Aquest any es tracta de seguir amb les passes iniciades l’any passat i a partir del diagnòstic i dels escenaris i primeres propstes que s’hi van fer. Aquest volem desenvlupar els dos àmbits prioritaris que van sorgir de l’any passat:

Territori: Pla director del centre, la nova plaça de la vila, el pla de dinamització comercial. Com dissenyar, ara que s’està fent forces inversions (Ajutament, Biblioteca, plaça…) en aquest centre, un espai pensat pel futur i que doni resposta a totes les necessitats.

Cohesió social: tenim el repte de seguir mantenint allò de bo que té ser un poble, la conv`vència i la cohesió social. Un èxit prioritari per aconseguir-ho és aatrvésde l’educació, de fer un poble que eduqui en el sentit ample del terme. Per això encetem un debat familiar que ens ajudarà a crear noves eines com un Pla d’Entorn en l’àmbit educatiu, per exemple.

L’any passat en tot aquest tema s’hi van moure 184 persones, i les aportacions de tothom va ser escoltades i recollides. I estan ajudant a canviar algunes coses. Potser algun dia n’haurem de fer un llistat. Jo crec en la participació com una forma de fer política amb la gent i no per a la gent. Sé que és fàcil que s’instrumentalitzi políticament (com pretén ja més d’un any el PSC i com va quedar de manifest de nou dimarts), però reflexionar sobre nosaltres, fer pedagodia sobre el difícil que és administrar i prioritzar els recursos, triar entre tots, és també la clau de caminar en una bona direcció en un moment clau per al municipi com és l’actual.

Contra la fractura digital

Sense categoria

Avui he rebut el primer mail del meu pare, m’ha fet una il·lusió especial perquè és el primer cop que ho fa. Ara s’ha apuntat a classes d’informàtia i està aperenent a fer-ho i l’encoratgo a seguir-hi perquè Internet et porta a casa una finestra al món. Recordo encara el primer cop que ho vaig enviar un mail, va ser l’any 1995, ja fa molts anys i ara en canvi no podria viure sense el mail.

És sorprenent com algunes eines noves ens canvien els hàbits de viure sense adonar-nos. Costa recordar com vivíem abans sense mòbil, sense mail, sense ordinadors, sense SMS… moltes de les coses que ara fem sense adonar-nos abans éren extraordinàriament complicades. Les noves tecnologies ens han simpificat la vida i ens han donat una major capacitat de gestió i de relació personal. Jo tinc gent amb la que em relaciono princialment i alguns exclusivament per mail… Realment si t’organitzes és el mail és una eina obrutal per crear xarxa social a un sol clic.

Per aquest motiu és important que no hi hagi fractura digital, no nomé sper un tema de copetitibitat si no per la capacitat que dona inclús de relacionar-se, d’estar conecatat al món, a la informació i a la vida… el problema és: sabrem desconectar quan calgui?

Pla director d’aïgües per garantir l’abastament i millorar la qualitat de la xarxa d’aigua

L’altre dia va ser a l’Ajuntament l’ingenier que ha fet el
Pla Director d’Aigües. Es tracta d’un pla per preveure com atendre el consum
present i futur d’aigua i garantir-ne l’abastament a totes les llars. La
mitjana de consum d’aigua és de 175 litres/dia per tant amb l’increment de
població que està tenint Sant Feliu vol dir que hem de preveure nous cabals que
garanteixin els consums actuals, sobretot a l’estiu. També cal promoure la
portada d’aigües de la xarxa en alta de l’ens Ter-Llobregat (ATLL). El Pla director preveu un seguit
d’obres a l’actual xarxa de distribució tant per substituir materials obsolets,
com per millorar la xarxa i la seva capacitat. Entre les principals obres que
contempla el Pla hi ha la creació d’un anell abductor que abasti la totalitat dels
sectors urbans i que es connectarà amb en qualsevol punt amb els diferents
dipòsits permeten subministrar aigua a qualsevol punt. També destaca la
construcció d’un nou dipòsit per acollir les aigües que arribin del
Ter-Llobregat. Portada d’aigües que ja està en estudi per part de l’ATLL. En definitiva, aquest Pla director
és el full de rutes de cara garantir els subministrament i la qualitat de
l’aigua que consumim tots. Sovint en la gestió municipal, l’aigua,
l’enllumenat, les escombreries o el clavegueram es donen per descomptats però
una bona gestió i planificació és bàsica per garantir el creixement del
municipi i la seva qualitat de vida.

Noves tecnologies i Punt cat

Aquests dies els que ens va el tema de les noves tecnologies anem de cul (més del normal). Coincideixen dos fets importants: d’una banda el Congrés 3GSM a Barcelona que permet apropar-te per uns dies al futur: mòbils amb TV, mobils amb Internet i mails… vaja una passada. Ara fa uns mesos em van deixar de prova un Blackberry, quina bèstia, rebies el correu instani i pdies respondre i et quedava a l’ordinador de la feina tot gravat com si ho haguessis enviat des d’allà. L’inconvenient és que si amb el telèfon ja anem pillats amb això s’ha acabat el tenir una estona sense fer res!.

A més d’això aquest dies es psa en marxa el .cat. Ja l’he demanat arreu, a l’Ajuntament, al Bloc, la web de CiU i CDC a tot el possible. Així va a la cosa que la Fundació .cat estan colapsats. El .cat és més important del que la gent es pensa. Ja som diferents a la xarxa, si el volum de webs en català fan servir el .cat serem un domini propi molt potent. La independència comença a la xarxa!.

Com molt sovint passa en aquest país el mèrit del punt cat està en mans de molt poques persones a qui cal donar les gràcies. Jo en conec alguns en Jordi Albiñà (antic secretrai de telecomunicacions), en Marc Pifarré, l’amic Vicent Partal… al final el que semblava un somni avui ja comença ser una realitat.

Us poso al post una foto de quan en Partal va ser a Sant Feliu per presentar la web municipal, ben aviat www.santfeliucodines.cat.

Un volt per Sant Feliu

Dissabte vaig anar a fer un volt per Sant Feliu, a trepitjar poble, a voltar per carrers d’aquells que no venen de pas i no hi vas gaire. A veure com està tot, però no sobre paper si no trepitjant els carrers. Vaig tenir diverses impresions.

La primera que tenim molta feina a fer, que sovint costa inclús saber que està per fer. Els petits detalls que costa tant d’arribar, aquella acera que està malament, aquell sot, aquell llum que no crema…

La segona que som un poble que malgrat l’endarreriment històric, ara tenim l’oportunitat de fer el tomb, d’aprofitar el creixement. Vaig ser al Barri de l’hospital i vaig veure tota la nova urbanització que hi hem fet, feia goig. Tant de bo ho poguessim fer arreu!. Hi ha retards que els vencerem aviat, un per exemple el de les zones d’esbarjo infantil, amb el que hem fet aquest any (Can Xifreda i Escoles) i les dues que farem es faran ara en les dos noves places del Camp d’en Pericó (Barri de l’Hospital) i la del carrer Estatut (Barri del Serrat de Vic) tindrem una zona infantil a cada barri. I més com la Biblioteca, el nou CAP, l’Escola Bessol, la nova plaça…. tenim l’opotunitat de posar-nos al primer nivell.

I la darrera impressió, som un poble més gran del que tots ens pensem. Hem crescut i no només en extensió, i en població, si no també en diversitat, en maneres de veure les coses, en maneres de sentir i viure el municipi. Aquesta diversistat genera noves necessitats i les noves necessitats nous serveis. Però a més això també vol dir que hem d’invertir en convivència, en donar a conèixer que som i que fem entre nosaltres.

Vaja vaig sortir del volt amb la llibreta plena d’anotacions i el cap ple d’impressions.

Us sona?. Espanya no ha canviat d’ençà 1932

Sense categoria

Avui m’han enviat una octaveta que es va editar amb motiu de l’Estatut de 1932 i que us he afegit com a imatge. Té un títol prou explícit: "Español: Guerra al Estatuto catalán". En aquesta octaveta també s’hi pot llegir la següent frase: "Mientras para Cataluña salieron millones y millones de pesetas y para esa Región, se dictaron leyes proteccionistas, Castilla sucumbía, por falta de toda protección i auxilio". I acaba: "Comerciantes. Hasta no saber a qué ateneros, no compreis productos catalanes".

Tot just ahir els productors de cava presntaven unes xifres que deien que el boicot al cava es podia xifrar en la pèrdua d’una couta del 6% en el mercat "interior". La campanya de Nadal s’ha salvat per l’increment de l’exportació. En definitiva, una part de l’Espanya d’ara no ha evolucionat, encara està al 1932.

Símbols globalitzats

Sense categoria

Nois i noies mireu aquesta web de Sun Microsystems a nivell mundial que m’acaba de passar la Núria. Surten uns castellers a la portada!!!. No sé si pensar que tenim un patriota dins d’aquesta empresa o bé que han emprat la imatge perquè els castellers simbolitzen aquella expressió del "fer pinya" que aquesta empresa vol expressar i no deu saber com fer-ho en anglès.
 

Jordi Porta va ser ahir a Sant Feliu

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta va ser ahir a Sant Feliu
per tancar la setmana de la llengua catalana que he organitzat enguany.
Aquest era el primer any que l’Ajuntament organitzava la setmana del català. L’objectiu
d’aquesta setmana era sensibilitzar els catalano-parlants per emprar la
llengua en qualsevol situcació i alhora explicar al nouvinguts que la
llengua és un factor importnat d’integració.

Aquesta setmana
coincidia a més entre el final d’un dels cursos de català que
l’Ajuntament fa amb el Consorci per a la normalització lingüística
(CNL) i el que s’iniciarà en breu. La setmana del català ha consistit
en una exposició que sota el títol Parlem-nos
recull un seguit de fotografies d’alumnes immigrants que han après
català.

Ahir en Jordi Porta va cloure la setmana amb una conferència sota el títol "La llengua com a factor de cohesió" en la que va destacar que "Catalunya sempre ha estat un país de nouvinguts".

Per Porta la diversitat lingüística i cultral no és un problema perquè "les llengües s’enriqueixen pel contacte amb altres cuoltures i llengües". Ara bé en "un país on hi conviuen més de 50 llengües" és important que el català com a lelngua pròpia "esdevingui un element fonamental per sentir-se d’aquesta col·lectivitat", "volem que el català sigui la llengua d’intercomunicació i hegemònica enntre tots".

Ja que segons el President d`’Òmnium Cultural, "una llengua no és només un mitja de comunicació sinó també una manera de pensar"
, i va posar com exemple la forta presència d’expressions sobre
l’industria textil és un clar indicador de que a catalunya la revolució
industrial va ser molt important.

Per això Porta va defensar que "el català és una forma que les noves immigracions es puguin sentir membres". I va destacar que els grans reptes que tenim des del punt de vista lingüístic són: l’ús, el reconeixement i l’estímul. I és cert, la llengua és la gran barrera i alhora la gran eina d’integració que tenim. El problema som molt sovint noslatres mateixos que canviem a castellà quan veiem algú amb un altre color de pell. Ser un poble oprimit durant tants anys deu ser un trauma que no es supera tant fàcilment.

Els papers de Salamanca ja no són a Salamanca

Sense categoria

Ja són aquí els papers. Han trigat prop de 70 anys anys de ser retornats d’on no haurine hagut de sortir mai. En certa forma els papers de Salamanca s’han convertit en una lluita per recuperar una part de la memòria. També ha estat un acte de justícia, un acte de justícia col·lectiva però també individual. Aquests papers que van servir per perseguir, comdemnar i executar. A partir d’ara descansaran en pau, els papers i aquells que van morir o patir a partir d’ells.

Per això us adjunto un enllaç a un manifest que han redactat una colla de democràtes de Salamanca, perquè malgrat la manipulació dels fets i de la història sempre queda arreu gent com cal. Signeu-hi, ni que sigui per tacar la darrera pàgina d’aquest fosc capítol.

Sobre el concepte xarnego

Sense categoria

Feia anys que no sentia la paraula xarnego. De fet la considerava una paraula desterrada del nostre vocabulari per sort, si volem ser un sol poble. El curiós del cas és que qui resuciti la paraula xarnego no sigui un partit nacionalista o un partit de dreta si no el propi PSOE. Suposo perquè els deu passar com amb lo de fer veure que són d’esquerres, van d’esquerres, reparteixen clavells i aixequen el puny però són uns elitistes de nassos. Són aquests progres de pa sucat amb oli que em posen tant nerviós. Van de fashion i de super socials (un bona mostra) i confonen el progrés amb el cobi, i la solidaritat amb el Fòrum. Si hi ha algo anti solidari és muntar un despilfarro com el Fòrum!.

Amb lo de xarnego els passa el mateix. Van pels barris fent veure que són dels seus, però allà on babejen és tocant cuixa. Sempre ha corregut la brama que els principals dirigents del PSC venen de casa bona. I és clar per tots aquests en Montilla, en Bustos, en Corbacho són una altra categoria. Hi conviuen però no tenen el glamour necessari. Que els votin, sí. Tenir controlats els barris metropolitans, també. Però res més.

Les paraules de Sevilla són desafortunades sobretot perquè desemascaren el PSC, i com el PSC utilitza els dits xarnegos que sembla que no tenen les mateixes opcions dins del seu partit que un que no ho sigui. Però Catalunya serà xarnega o no serà. Com deia el President Jordi Pujol la immigració era i és el problema i l’espernaça per a Catalunya. Durant 23 anys, la Generalitat de CiU va treballar per fer de Catalunya un sol poble. Perquè els senyors Montilla, Corbacho, Bustos i jo mateix (que també sóc un xarnego) tinguem les mateixes oportunitats i ens poguem sentir tant catalans com el que més. Ara resulta que vindrà el PSC-PSOE a desfer-ho.