Memòria històrica, si us plau
Aquest mes de febrer a Caldes i el proper mes de març a Sant Feliu de Codines, Òmnium Cultural del Vallès Nord – Cingles del Bertí està fent una exposició i un cicle de xerrades sobre la Retirada republicana del febrer de 1939.
La caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939 després de perdre la batalla de l’Ebre provoca la fugida precipitada de desenes de milers de persones que passen pels punts fronterers de el Portús, Cervera i la Guingueta d’Ix, així com els colls d’Ares i de Pregon.
L’exposició són un recull de fotos inèdites fetes en molts casos pels propis protagonistes, persones que es van veure abocades al drama humà de deixar el seu país, la seva casa, part de la família i amics i fer centenars de quilometres a peu per buscar un futur incert. Sovint aquest drama humà, ara només el veiem ara per la televisió en països llunyans i no tant llunyans però som aliens a la seva realitat. Però la tragèdia d’una guerra, de la derrota, de l’exili no fa pas tants anys que es va viure per part dels nostres avis o pares.
Crec que en parlem poc, i mirem poc el passat. Del passat podem aprendre erros per no repetir-los en el futur. Em preocupa sovint la banalització que la nostra societat actual fa d’alguns períodes de la nostra història recent.
Ara mateix, podem veure alguns adjectius de la caverna mesetària que vinculen el procés sobiranista al nazisme. I justament ho fan alguns dels decendents ideològics directes dels vencedors de la guerra civil amb l’ajut directe del feixisme italià i del nazisme alemany.
O quan fan apologia de l’odi al fet català. Estem tant acostumats que no veiem la gravetat. Ens imaginem per un moment que passaria si el que es diu dels catalans és fes parlant dels jueus o de la gent de color?. Provablement l’escàndol seria majúscul i amb conseqüències penals.
No hem de caure en la trivialització del feixisme i del nazisme, ni tampoc en la retòrica d’alguns moviments que es presenten com a nous però que són el pur populisme sense fonament que l’única avantatja que tenen és que van despullats sense la motxilla de les conviccions ideològiques, el pes del coneixement i dels arguments sòlids i la rigidesa del llenguatge correcte i no ofensiu. Reivindico el “políticament correcte” tant sovint denostat, la correcció política evita patiments i odis i repetir el errors del passat que podem veure reflectits en aquesta exposició d’Òmnium.