Mediterrani
Si hi ha algún concepte que crec que ens defineix és de mediterrani. Quan viatges pel món t’adones que la llum del Mediterrani és única. L’aroma dels pinssobre la mar, els diferents colors del mar, els poblets de casetes blanques. El mediterrani és el mar que ens ha transmès el que som, per ell arribaren, grecs i romans i totes les fonts culturals de les que bebem. Som mediterranis.
L’any passat que vam anar ala Toscana vam aprofitar per veure un xic de la costa de Liguria i de Cinque Terre -poc perquè vam haver de tornar abans d’hora- i tot i que alà les casetes no són blanques com a Calella de Palafrugell el paisatge era tant familiar, tant nostre.
Som mediterranis, tot i que vivim sovint sense entendre el nostre mar. Sense apreciar-lo i apreciar el que ens aporta. Però veure el mediterrani aquests dies de finals d’estiu és tornar a l’essència d’un mateix, del que som.
completament d’acord, bellesa a Calella de Palafrugell i a Cinque Terre… jo també vaig tenir una sensació similar!