Llibertat d’expressió
Aquests dies entre l’apagada, i el segrest de la revista El Jueves per injúries contra la corona tinc la sensació de viure en un país tercemundista. Com a mínim aquestes coses que estan pensant fa adonar-se que potser algunes de les bases de la democràcia no estan prou assentades: la llibertat d’expressió, l’assumpció de responsabilitats… Ahir mateix vam tenir les compareixences dels Consellers Castells i Saura a Barcelona i Clos a Madrid, tots catalans, però a hores d’ara encara no sabem perquè 300.000 persones es poden quedar sense llum a Barcelona tres dies, ni sabem qui n’és el responsable. Impensable nord enllà.
Un altre fet que personalment considero greu i que em sobta que encara hi hagi gent que estigui a favor de la mesura és el segrest de la revista El Jueves.
La llibertat d’expressió no té límits només cal recordar les paraules de Bertolt Brecht:
Primer s’endugueren els negres,
Però a mi no em va importar, perquè jo no ho era.
Tot seguit s’endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, perquè jo no ho era.
Després varen detenir als capellans,
Però com que no sóc religiós, tampoc em va importar.
Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no sóc comunista, tampoc em va importar.
Ara se m’enduen a mi… però ja és massa tard.