El bloc d'en Roc Fernàndez

Dissabte vaig ser un dels milers de catalans més que ens vam manifestar. Vaig baixar a dinar a Barcelona amb molts dels amics de sempre que aprofitant la convocatòria vam quedar per anar-hi plegats: el Jordi Vàzquez i la Cristina, el Martí Cabré i la Núria Masdéu, el David Gràcia. Vam arribar ala Plaça Catalunya a les cinc en punt, ens vam posar al bloc de Convergència on vaig poder veure gent d’arreu, com en les grans mobilitzacions. Vaig saludar a amics i comanys de la comarca, del Maresme, del Ripollès, d’Amposta… d’arreu. Dissabte hi havia gent d’arreu.

No ens vam començar a moure fins passades les sis, la riuada de gent era impressionant, el civisme i la capacitat de reivindicar d’una forma festiva i pacífica també.

Una vergonya el tractament dels mitjans afins "règim" i al PSC -és a dir quasi tots- en intentar silenciar un clam popular i etiquetar-lo. Un cop més l’amic i peridodista en majúscules Vicent Partal la clava anmb reflexions com: "aquesta fotografia, del PSC i el PP en l’un costat, i des d’Unió Democràtica a la CUP en l’altre, el canvi més transcendental que es deu haver plasmat aquest primer de desembre. Amb això és possible que hajam assistit al naixement d’un nou cicle polític al Principat. Durant anys el PSC havia aconseguit de trencar el discurs hegemònic de CiU a base de moure el debat sobre Catalunya o Espanya cap al terreny de qualsevol país normal, entre la dreta i l’esquerra, amb el matís afegit i extremadament útil que tota relació amb el PP era anatema. No hi ha dubte que la jugada li ha eixit rodona, però sembla que s’ha exhaurit en si mateixa".

Us afegeixo un video de la mani del bloc que encapçalava Convergència: