La reforma de la Constitució, cau un altre mite.
Fa uns dies al Congrés dels Diputats hem assistit a l’enèssim espectacle de la “parodia nacional”. Una reforma de la Constitució express pactada entre PP i el PSOE. En quasi res es posen d’acord els dos grans partits estatals, ni tan sols en prendre mesures o per fer front a una crisi que està fent estralls i que situa l’Estat Espanyol com al país amb la tassa d’atur més alta de la Unió Europea (per sobre el 20%). Ara bé quan es tracta del model d’estat, de defensar el model centralista i jacobí, la sintonia és total.
Però aquest rodet té en el fons un segon efecte. Hem pogut veure aquesta setmana com la Constitució Espanyola que ha estat la base, l’argument, el pretext per evitar qualsevol canvi de concepció de l’Estat es reforma en ple mes d’agost, improvisadament i no passa res. On són ara aquells que posaven la Constitució com a barrera infranquejable durant el Debat de l’Estatut o les reiterades reformes del model de finançament.
El que ha passat, marca un precedent, la Constitució espanyola es pot tocar i ben tocada. Ja no és un tabú. Es pot tocar pel que calgui i fins i tot es pot tocar a la brava per modificar el déficit de les administracions (una mesura de dubtós efecte per tranquilitzar els mercats del deute), en ple estiu i sense gaires miraments. Que passarà d’aquí uns mesos quan es plantegi el tema del pacte fiscal. Quin pretext tindran ara per establir límits. El de la Constitució ja no val!.
Com va passar, amb la sentència del Tribunal Constitucional amb el nou Estatut. Crec que l’Estat espanyol està actuant amb una gran falta de visió d’Estat (valgui la redundància). Amb la sentència de l’Estatut es va tancar la via autonomista i han abocat Catalunya cap al sobiranisme. Per això el 10 de juliol va sortir tanta gent i tant diferent al carrer. Fa anys ser independentista o sobiranista era percebut com un despropòsit. Ara el despropòsit és pensar que seguir per la via de les reformes estatutàries i d eles passes que marca la Constitució arribis enlloc.
Sense adonar-se PP i PSOE amb la reforma d’estiu de la Constitució han obert una nova caixa de pandora. Aquella línia infranquejable en que s’havia convertit la Constitució ells mateixos l’han esborrat sense consens ni gaire debat, en una setmaneta d’agost, sense que a nivell de carrer s’entengui massa per a què i sense rumiar-ne massa les conseqüències.