La Penya esportiva unes instal·lacions esportives per tot el poble
Fa pocs dies el Ple va aprovar la cessió de la Penya Esportiva, un equipament que fins ara era particular i passarà a ser municipal i públic. La Penya ja consta de piscina, pistes de tenis i frontó i espai social amb vestidors. Amb aquest conveni Sant Feliu guanya unes noves instal·lacions esportives que caldrà posar al dia i alhora trobar un model de gestió que ens permeti mantenir-les en ple funcionament, però són unes noves instal·lacions que sumades al projecte de desenvolupament de la zona esportiva ens permetrà a mig llarg termini disposar d’uns equipaments esportius adequats pel nivell de les nostres entitats esportives i per la pràctica generalitzada d’esport.
La Penya no exclou el desenvolupament de la zona esportiva municipal, ja a principis de legislatura es va fer el Pla d’ordenació d ela Zona esportiva municipal. I abans de finals d’any està previst iniciar les obres de la tercera pista de tenis, i dels vestidors i pista polivalent de l’actual pavelló. A més en aquests moments s’esta mirant la possibilitat de posar gespa al camp de futbol. Ara dit això, la Penya ens aporta unes noves instal·lacions que poden anar més adreçades, perexemple, a la pràctica esportiva d’adults.
Tenim la zona esportiva on ha de ser, al poble, i és allà on hauria d’anar creixent. El problema és que no podrà fer-ho perquè estarà rodejada de putos blocs de pisos. Per això haurem d’agafar el cotxe per anar a l’altra meitat de zona esportiva que estarà a uns quilometres a les afores. Tot plegat molt coherent, molt lògic, molt sostenible i sobretot molt ecològic. Com tu
Totalment d’acord amb la nota de Patxi referent a que la zona esportiva ha d’esser al poble i ha de créixer en el seu lloc, no dividint-l’ho en parcel·les d’un tros aquí i altre allà. Però a mes hi ha altre ítem no menys important que ens afecta als veïns de
Des de que l’ajuntament s’ha fet càrrec d’aquestes instal·lacions, els veïns hem perdut molta qualitat de vida, sobre tot en las nits i matinades (de la resta del dia, ja parlarem en una altre ocasió). Està provat que el sr. Pladevall dona permisos per fer festes nocturnes que degeneren en “botellón” fins a altes hores de la matinada, passant-se les normatives pel forro. Als sorolls de la musica hem d’afegir l’escàndol dels nois que paren a las terrasses i els que deambulen per la part del jardí de
Aquestes celebracions que es desenvolupen a
Donar un permís de festa en aquest lloc a mes d’il·legal es també inapropiat. El lloc es perillós per la seva proximitat al bosc. De fet és al bosc. El local no està convenientment preparat per realitzar cap celebració musical sense oferir molèsties i contrarietats al veïnat ja que aquest local manca de qualsevol tipus d’insonorització o aïllament acústic. Tot això o diem des de l’experiència de èpoques passades però que des de feia gaire be dos anys no es repetien aquestes matinades “botelloneras”. Ara sembla ser que algú las vol tornar a ressuscitar de nou. Es mes, l’alcalde no necessita donar pas un permís, ja que existeix un horari de obertura i tancament dels locals. El que el sr. Pladevall ofereix es una “patente de corso” als bucaners del soroll per a que llancin les seves naus al “abordaje” contra les nostres necessitats bàsiques del descans.
Per aquesta mateixa regla de tres jo demanaré a l’alcalde permís per a plantar marihuana al meu jardí. O permís per a poder circular per dins del poble a 90 Km/hora. No es pot jugar al “juego de
Si jo sol·licités una autorització a l’ajuntament per a fer una festa musical en un bar de qualsevol dels carrers del poble (per exemple el que es troba a peu de balconada de l’alcalde, per dir qualsevol ciutadà) fins a les tantes de la matinada, la resposta seria negativa, com ha de ser. I
Jo crec que totes aquestes festes (incloses las festes populars del poble que durant tres dies no va poder dormir ni deu ni sant fins les 6 ó 7 de la matinada) volen ocultar altres carències del nostre ajuntament. Caius Iulius Caesar, va enviar en certa ocasió als seus cònsols i tribunos (particularment al tribuno de la plebe) aquella famosa carta que front els aldarulls que s’estaben produint a Roma recomanava “populus datum panem et ludus circenses”, es a dir, donar al poble pa i jocs en el circ. Trespolant al nostre temps i la nostra ciutat seria “Festa a punta pala, tothom borratxos i sense dormir perquè així tindrem al poble begut, entretingut i sense donar-li temps a pensar massa”.
D’altra banda per els que assisteixen a aquests botellons a
I ara anem a fer un repàs i analitzar varies frases del sr. Pladevall el dia de la seva “coronació”:
… vull respondre a les necessitats de totes les persones que integrem aquest meravellós col·lectiu que som els habitants del nostre poble
Sembla ser que els habitants d’aquesta part de
…volem portar a les més altes cotes de benestar a quants més habitants del municipi millor.
Obvia dir que
“Hemos salido de las mas profundas simas de la pobreza para ascender a las mas altas cotas de la miseria”. O algo así.
Necessito la vostra companyia, les vostres idees, les vostres opinions. Els resultats sortiran de les idees i la participació de tots nosaltres. Vull governar amb vosaltres.
Pues a nosaltres no ens han demanat cap opinió referent a realitzar a la porta de casa nostra festes nocturnes.
…serveis de lleure pels joves que al casc urbà potser serien molestos, però allà dalt (en referéncia a
Aquí, el sr. Pladevall reconeix que aquest (ell li diu) servei de lleure, es molest, però es confon, aquí dalt fan la mateixa nosa que a qualsevol altre lloc del poble. Sant Feliu, la meva passió…
La passió, sr. Alcalde, és la expressió fonamentalista de l’amor i per això l’hi recordaré unes paraules de Oscar Wilde:
“Todo hombre mata aquello que ama,
unos lo hacen con una mirada cruel, otros con una palabra halagadora.
El cobarde con un beso; el valiente con un cuchillo”.
Ara, en aquest mes de setembre, això de les festes no se estan realitzant per que a data d’avui (20/10/07) l’ajuntament no te encara un responsable del bar, però al col·lectiu de
Dels matins (i tardes) també parlarem però ho deixo per una altre ocasió.
En definitiva, el sr. Pladevall mostra per la nostra comunitat la mateixa sensibilitat que podria mostrar “un gato de yeso”.