La pedagogia de la consulta i la lliçó del Sí
Després de mesos de reunions, actes, trobades, porta a porta… ja està ja ha arribat el dia de la consulta per la independència. A Sant Feliu ens va anar francament bé amb un resultat més que satisfactori. Amb una participació del 28’82%, i 1262 vots al Sí (90%), 76 vots al No (5%) i 49 vots blancs (3’5%).
Evidentment que podia haver estat més, però també hauria pogut estar menys. Per a mi una mostra de la importància de les consultes és l’actitud de molts dels que ens han posat pals a les rodes, com el mateix alcalde socialista per una banda imposa la bandera espanyola a la sala de plens i que a primera hora del diumenge no hi era però quan va començar a ensumar que la cosa anava bé es va fer trobadís. Són molts els que en aquesta segona onada han volgut menystenir aquests processos dient que han baixat en participació. No ho entenc, no entenc com des d’opcions polítiques que sabem el que costa moure la gent es vulgui menystenir un procés fet des de la societta civil i que se’n tregui conclusions a partir d ela freddor de les estadístiques.
Cal viure-ho, i l’ambient de diumenge a Sant Feliu, fos quina fos la participació era de festa, de il·lusió. Al llarg de dia des de CiU vam estar acompanyant nombrosos convidats que vam portar per recolzar i estimular la participació a la consulta: els diputats Josep Rull i Jordi Turull [Bloc] , l’Èric Bertran o el mateix Alfons López-Tena. Tots van destacar el bon ambient i el bon rotllo que hi havia al carrer. No és això més important que cap xifra o que un punt de percentatge més amunt o avall?.
Diumenge a Sant Feliu va anar molt bé, i no només pel resultat si no i sobretot per l’ambient, pel fet de disposar de 60 voluntaris implicats en un procés polític en un moment en que es parla tant de la desafecció. Pel fet que gent que fins ara estava a casa i passava de la política vegi també l’esforç que sovint es fa per transmetre i mobilitzar unes idees, uns valors. Perquè si, tots sabem que això és una consulta sense validesa jurídica però té uns efectes clars i és que hi ha un clar sentiment a favor del dret a decidir.
Només fa uns mesos quan presentàvem una moció al Ple per reclamar algun tema de país com la llengua o el finançament ens déien que això no cosa per debatre en un Ple de Sant Feliu. Ara suposo que amb la pedagogia de la consulta com a mínim podrem dir que el país també interessa i molt a Sant Feliu. Suposo també que el nostre Alcalde haurà après la lliçó de les consultes i quan li tornem a presentar la moció per retirar la bandera espanyola que ell va posar a la sala de plens no s’escudarà un cop més en la legalitat. Perquè no es pot anar a missa i repicar campanes.
NOTA: Aquest article forma part de la col·laboració mensual que faig amb el diari digital AraVallès.cat i ha estat publicat avui.