La fi de l’estratègia del cavall de troia

ERC va justificar l’acord del tripartit, el primer i el segon, dient que era una forma de pendre vots al PSC i evitar que esdevingués més PSOE. Sota aquesta errònia estratègia ERC, ha fet de cavall de troia del catalanisme que ha dut a un enfornatment fraticida entre els dos partits catalanistes, la fragmetació i desmovilizació del vot nacionalista i ha donat pedigrí catalanista a un PSC cada cop més PSOE.

Amb el Tripartit de Maragall potser hi havia la justificació del canvi pel canvi, però amb el Tripartit de Montilla, on ERC ha fet president de la Generalitat una persona d’estricta obediència espanyola la contradicció ha esdevingut absoluta.

Vull pensar que l’objectiu inicial d’ERC era bo i fins i tot lloable. Ingenu i pueril, però lloable. Des de CiU, potser perquè coneixem millor el PSC, ja sabíem que acostar-s’hi és cremar-se. Però els resultats de diumenge, són la constatació palpable del fracàs de la seva estratègia. Per la via d’intentar catalanitzar el PSC, l’únic que aconseguirant és “normalitzar” i “espanyolitzar” el mapa polític amb una dinàmica dreta-esquerra. Han volgut prioritzar l’eix esquerra-dreta sobre l’eix nacional. Però el 9 de març ha demostrat que per fer d’escolanets del PSC la gent ja els vota a ells. Per sacsejar el vot de la por al PP, és millor votar els altres, el PSOE.

Crec que ara toca fer autocrítica des del catalanisme. I corregir allò que hem fet malament plegats. Algú s’imagina que hauria passat amb una candidatura conjunta a Madrid d’ERC i CiU, per exemple, al Senat?. Estic convençut que un gest així hauria desfermat una il·lusió i mobilització entre el catalanisme capaç de frenar la dinàmica de la bipolarització i l’espanyolització.

L’aspecte més positiu dels resultats del 9 de març és que vulguem o no hi ha una abans i un després. I no tàctic, sión estratègic. Toca revisar l’estratègia del catalanisme polític i deixar de banda la guerra fratícia que ha dut a disminir en conjunt els escons dels partits d’obediència no estatal. Ja no toca aguantar enrrocats cadascú amb la seva posició. Toca revisar estratègies, tocar revivar el sentiment nacional. Toca deixar-se d’experiments amb gaseosa entre aquells que tenim Catalunya com a prioritat.

Espero que tots siguem prou generosos per veure-ho.

  1. Jo ja no entenc res, Roc. Ens roben, ens enganyen, se’ns burlen, ens insulten, ens trepitgen…

    i diem que en volem més.

    Ara, ens han tocat, però no enfonsat. No pararem mai de difondre les nostres idees, perquè al final arribarem al nostre objectiu. Que està clarissim que nosaltres solets estariem millor, home…

    Salut i independència!

    Pau.

  2. Roc,

    la direcció d’Esquerra no ha entès el missatge, ja que tan Puigcercós i Carod -malgrat les discrepàncies personalistes- coincideixen en blindar el tripartit i seguir apostant per ser la crossa dels socialistes al Parlament de Catalunya.
  3. Molt d’acord amb el que dius Roc, però cal que t’escoltin els dirigents de CiU, els quals trobo tant culpables o més de la divisió dels partits catalanistes com els de ERC. CiU ha maltractat desde sempre a ERC, preferint arribar a acords amb el PP que amb ells. L’estratègia d’en Pujol amb ERC sempre va ser de fer-li el buit i per tant menysprear-la. Artur Mas va demostrar que preferia pactar la Generalitat amb el PSC que amb ERC. I actualment Artur Mas continua fent el ridícul amb això del “respecte a la llista més votada” que a més és un eslogan profundament antidemocràtic. Per què no es preocupa de començar a tendir ponts amb ERC per a que li puguin donar suport a les properes autonòmiques? Encara que ERC no accedís serviria per a demostrar davant de l’electorat qui actua pensant en el país i qui en clau partidista.

  4. “Des de CiU, potser perquè coneixem millor el PSC, ja sabíem que acostar-s’hi és cremar-se”.

    Suposo que volies dir “Des de CiU, potser perquè ja ens em cremat…”.

    Si no recordo malament però en el sue moment no es varen sentir massa veus a CiU favorables a un govern amb Esquerra…

  5. Mireu AVUI d’avui dijous 13 de Març…

    Han plagiat la creativitat del gran Perot, i és que no es pot ser bona fè! Hobbes tenia raó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.