Finançament (II): Crònica d’una mort anunciada

El que sembla un pacte esgarrapat amb ungles i dents no és més que una
genial obra de teatre interpretada per la companyia Tripartit.S.L
-Societat Limitada perquè als que sou una mica llestos ja tampoc us
enganyen- similar a la que interpreten cada cop que hi ha eleccions.

La comèdia tenia guió, des de l’escenificació de l’ensenyar el paquet
d’ERC amb els 3.800 milions -pactant la xifra sense grarantir-ne el
compliment ni d’on surt-, fins a la seqüència posterior d’elogis
d’alguns mitjans captius del règim que teníen previst alavar el
finançament abans de saber la xifra i el model.

Així s’explica el sorprenent canvi editorial de l’AVUI que sent un diari nacionalista avala l’incompliment d’un Estatut que li va semblar a poc. Jo com a subscriptor que era fins ara “d’aquells de fer país”
ja se m’ha acabat la paciència de veure com alguns jugen amb el
prestigi d’un diari de més de 30 anys que va costar tant de pujar. En
fi, potser el que busquen amb aquesta submisió és això, matar la
criatura.

Però segueixo, la comèdia és tant gran que només cal veure que totes
les enquestes populars que es fan a mitjans denoten un descontentament
amb el finaçament que no es reflexa en la premsa “independent” i amb
línia editorial coneguda i controlada pels “amics d’en Ferran”. Una
comèdia, amb guinista conegut que fa dies que va dissenyar en una nit a
la fosca a Palau com s’havia de desenvolupar aquesta nova enganyifa.

Però jo no he trobat ni una sola persona que em defensi l’acord
mirant-me al ulls. Que es cregui de debò i no per interès que tenim el
màxim del que podíem tenir. I al final la veritat aflora:

– La veritat d’un finançament que incompleix el que fixava l’Estatut
pel que fa a la bilateralitat. Torem estar allà mateix, amb les 15
Comunitats Autònomes de Règim Comú. Esgarrapant a la subasta de Calaf
el que l’Estat ens llença i amb el vist-i-plau d’aquells que demaneven
el NO a l’Estatut per insuficient i reclamven el concert econòmic.

– La veritat d’un finançament que es queda curt en la xifra i que
incopleix, amb el vist-i-plau de la pròpia Generalitat el 50% dels
articles de finançament de l’Estatut.

En aquest document
hi ha diversos gràfics que expliquen aquests aspectes. Però el fons de
la qüestió, des del meu punt de vista, no està en el ball de xifres, ni
si la gent està més o menys d’acord, sinó en el fet que com a país vam
anar a votar un Estatut, més o menys bo o dolent, que ara s’incompleix
amb el nosre benplàcit. Quina força tindrem en el futur per plantejar
altres reivindicacions?.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.