ETA trenca la treva
Alguns ja feia temps que intuíem que el procés de pau a Euskadi anava pel pedregar. Primer de tot cal dir que el trencament de la treva el primer culpable és l’organització terrorista. Ara bé dit això també cal que ens preguntem perquè en alguns llocs els processos de pau funcionen i d’altres no. Sense tenir una vareta màgica si que voldria fer algunes consideracions. Crec que un procés de pau requereix moltes coses que segurament l’estat espanyol i la seva fràgil democràcia encara no té:
– Líders forts i amb coratge i que siguin capaços d’arriscar i arrosegar, no peixos bullits amb talante que van a cop d’enquesta demoscòpica i que esperen dir el que la gent vol sentir. Zapatero ha estat un gran frau, per a Catalunya amb l’Estatut, per Euskadi amb el procés de pau.
– Una autèntica divisió de poders. Només cal veure com va la justícia… Una democràcia forta es basa en aquest principi inventat a la revolució francesa!!. Els països que funcionen, com per exemple Gran Bretanya o els EUA, les decisions d’alguns àmbits, especialment el judicial, es prenen idependentment del poder polític. Per no parlar de la premsa i els mitjans de comunicació que fan de BOE del partit del govern o de l’oposició. A aquests països seria impensable que el germà d’un conseller sigui director d’un diari, per exemple.
– Sentit d’Estat per part del govern i de l’oposició. El PP que semblava anhelar més la fi de la treva per la oportunitat electoral i de desgast que lib represneta, que no pas la pau. Ha estat una actitud irresponsable que ha fet del terrorisme un cavall de batalla electoral.
– Capacitat d’arriscar: un procés de pau implica negociar, arriscar, prendre decisions impopulars però que acostin i crein un clima favorable a la pau. L’abolició de la llei de partits, l’acostament de presos d’ETA a Eukadi, permetre que l’esquerra abertzale s’hagués presentat a les eleccions translladant el que ara és cladestí a un pla polític i per tant de diàleg… són algunes solucions impopulars però potser hauríen creat un clima favorable a la pau. Blair a Anglaterra va ser capaç d’arriscar, fins i tot en contra dels interessos electorals del seu partit, però el resultat respecte a Eukadi és abismal.