Arbitrarietat com a base de la injustícia #sfc182
Però si hi ha un àmbit en el què això és encara més clar i evident és en el trànsit. Parar en un semàfor en vermell és un convencionalisme, però si no respectem el convencionalisme pot sortir car.
Doncs bé a Sant Feliu, anem al revés del món!. Vam començar fa uns anys amb la instal·lació d’un semàfor “intel·ligent” a la carretera que no es posava mai vermell. Encara avui hi ha gent que no entén com funciona i se’l salta. Hem continuat amb els bàdens del carrer Vic que han convertit el carrer en el carrer de la granota, amb l’anarquia en l’aparcament. Som l’únic poble on s’aparca a l’interior de la plaça i a 25 metres d ela policia. I tenim la Quintana rebatejada per la via dels fets com a carrer dels cons.
En teoria normes de trànsit no són discrecionals, i s’han d’aplicar per a tothom igual. Doncs bé el nostre Alcalde en un mateix carrer, la carretera de Sant Miquel multa els veïns que donen a la cantonada de l’Avinguda Catalunya, i edita unes targetes d’aparcament preferent per aparcar sobre l’acera als de la part de l’escorxador. O tots o ningú!. El motiu d’aquesta discrecionalitat no pot ser més trist, tenir el parroquians que van al Parc Usart contents. clientelisme del tronat!.
I per tronat també el seguir potenciant l’anarquia i l’incompliment sistemàtic d eles normes de trànsit per genera la necessitat d’un parking a tocar de la plaça, sense escoltar ni analitzar les alternatives.
De moment el fiasco normatiu aguanta, però aquesta discrecionalitat interessada i clientelar en l’aplicació d’unes normes clares i concises com les de trànsit només és una mostra del que es podria estar produint en altres camps, com per exemple, en el règim urbanístic o l’econòmic de la casa. I l’arbitrarietat sempre genera injustícies.