Apagada a Barcelona. Que més ha de passar?
Portem un any horrible en quant als serveis bàsics. Només fa un any estavem en plena crisi de l’Aeroport del Prat, fa tres o quatre mesos l’embolic de Rodalies i els milers d’afectats pels retards i ara l’apagada de Barcelona. Que més ha de passar?. Està clar que d’ençà la Crisi del Carmel, Barcelona i Catalunya va de caos en caos. La impossibilitat de gestionar els serveis bàsics per part dels omnipresents governs tripartit són més que un evidència.
Massa preocupats per fer inversions de cara a la galeria, a les lluites de poder, al maquivelisme pur, s’obliden que perquè les coses funcionin cal estar-hi a sobre. Abans ho podien justificar amb els famosos 23 anys de Pujol, ara ja fa massa temps que hi són per haver pogut resoldre alguna cosa i enlloc de fer-ho ho han empitjorat. Algú s’ha parta a pensar els perjudicis econòmis i d’imatge que provoquen qualsevol d’aquestes crisis en el país?. Algú s’ha parat a pensar el desànim que provoca això en la població?. Volíem ser entre els primers i ara tenim feina per encendre la llum de casa. I és que un país és com les persones, quan no va endavant és perquè va enrera.
Aquí teniu un dossier sobre l’apagada de Barcelona
Hem de començar a plantejar-nos que el problema no és CiU o el Tripartit, sinó la deriva privatitzadora a la que ens aboca el Neoliberalisme.
Cal tenir dirigents que s’enfrontin als problemes, que siguin
intel·ligents … i no els tenim però el pitjor és que a molta gent ja
li està bé, suposo que es senten identificats.
El país se’ns enfonsa… m’entristeix però estic convençuda de que el canviarem.