Al país de la Jenifer
Aquests dies arrassa a la xarxa el vídeo del President Pujol –vídeo que trobeu a la part superior del post– que desentrella a l’audiència la cançó del grup Els Catarres –vídeo que trobareu a sota-. La cançó resumeix en un to simpàtic el que és i ha estat Catalunya un país d’acollida, el que els anglosaxons en diuen un melting pot.
Des de l’època dels grecs i romans hem estat un lloc de pas, per aquí, per posició geoestratègica, han passat totes les corrents culturals i la majoria de civilitzacions i això ens ha enriquit i ens ha configurat com a poble. Som un poble d’acollida que hem de mirar el futur però preservant allò que ens identifica com a tals i ens fa diferents a la resta del món. Aquests dies amb la interessada polèmica sobre la llengua, que atempta contra l’eix central d’aquesta identitat que ens fa diferents potser cal recordar que som un país d’acollida i ningú ens en pot donar lliçons d’això.
Jo sóc un Fernández, sóc fruit d’aquesta barreja però escric Fernàndez amb accent obert per identificar que sóc tant català com el primer. Això és el que no entenen a les Espanyes!. Que som al país de la Jenifer!