A l?Escudella un cop més

Dimarts de carnestoltes a les set de matí , com cada any des de fa més d’un centenar les calderes d’aram comencen a bullir. Ara a la plaça, però fa temps al Pla de l’Os, l’olor a cendra i el fum escalfen l’aire fred de febrer mentre els improvisats cuiners dels Sense Estovalles preparen els ingredients que cauran al llarg de tot el matí. Butifarra blanca i negra, pilotilles, la pastanaga i la verdura, el tall tot és a punt. Abans de d’acabar de posar els ingredients ja son a les graelles les sardines i les torrades mentre els primers marrecs de les escoles arriben encuriosits. No és festa, però l’Escudella fa festa. Una festa molt nostra que es conserva en molt pocs altres indrets del país.


Com cada any, mirem de convidar algú a l’Escudella perquè és una festa molt nostra que cal donar a conèixer i alhora potenciar. Aquest any hi hem convidat en Josep Maria Pelegrí, portaveu adjunt de CiU al Parlament i Secretari general d’Unió. En Pelegrí arriba acompanyat de dos diputats en Benet Maimí i en Joan Recasens atrets per la curiositat de la festa. Aquest any per primer cop des d’en fa un grapat, plou. Però malgrat la pluja una bona cua de gent espera la benedicció de l’Escudella i que es comenci a repartir. Tots van ben equipats amb pots i cassoles fins arribar a les 5600 racions d’escudella que es serviran.

Mentre esperem al Mossèn parlem amb en Joan Vilanova “Madró” que ens ensenya un àlbum fotogràfic que és la memòria recent de la Festa, així com les còpies d’uns originals de fa cent anys que recullia els balanç d’ingredients de l’Escudella i els costos de l’època en rals de billó!. Arriba el Mossèn per beneïr la Festa i l’Escudella mentre comentem la rivalitat entre les escudelles de Sant Feliu i Catellterçol. El Mossèn d’ara ho havia estat de Castell i ens comenta les diferències entre les dues festes.

Finalment ha arribat l’hora, es beneix l’Escudella i es comença a repartir. Enguany no la podrem menjar a la plaça en taules però ens diuen que tindrem lloc al cívic. Un cop acomiadats els convidants no sense abans provar l’Escudella ens hi anem a dinar amb una bona colla en Ramon Serra, l’Andreu Castellet, la Manoli Navarro, en Jordi Sarvise i la Cristina Buj mentre la pluja torna a apretar. L’any passat sense aigua i aquest no para de ploure, com deia en Raimon “el nostre país no sap ploure”!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.