El bloc d'en Roc Fernàndez

L’Associació Cultural La Pinya dels Cingles de Bertí, era des de 1994 la responsable de l’edició de “la revista del poble”. Un mitjà de comunicació de proximitat fet per la gent del poble i que tenia un notable èxit i acceptació. La Pinya ha estat una escola per a molts periodistes locals i sobretot ha estat una eina de comunicació i de fer poble imprescindible, sobretot abans del sorgiment de la ràdio o les xarxes socials.

La Pinya també havia construït un important arxiu fotogràfic, d’escrits, de vivències, de col·laboradors –jo mateix en vaig ser durant una etapa- que aprenien a través de les seves pàgines a estimar el poble i aprendre sobre ell. Cal agrair a tota la gent que ha passat per La Pinya i que de forma desinteressada ha dedicat unes hores a fer poble i fer país. Des d’en Cassart al David Baret, des de la Gemma Pemanyer o la Mireia Claramunt a la Maria Colom, diferents fornades de periodistes han crescut a La Pinya.

Per aquest motiu he rebut amb una barreja de tristesa i indignació la dissolució de l’entitat. Totes les entitats, tenen alts i baixos, millors  i pitjors èpoques. Però el tancament de la Pinya és un símptoma més de la despersonalització del poble. I no tant el seu tancament sinó com  s’ha gestionat la seva dissolució. La pèrdua del valuós arxiu fotogràfic i altra documentació que, segons afirmen, hauria llençat a la deixalleria fa uns quants mesos el seu darrer director, Enric Parellada és d’una inconsciència, incompetència i incapacitat de donar valor a la memòria i les vivències i els esforços de molta gent que deixa fred. Amb la distància justa, però és una sensació similar a la que produeix veure la destrucció de les restes romanes de Palmira per part de les ordes barbares d’estat islàmic. Doncs bé, de bàrbars locals també n’hi ha.

Faríem bé els subscriptors o els antics directors d’emprendre algun tipus de mesura, no tant per restituir un patrimoni que ja s’ha perdut per sempre, sinó per la memòria del que La Pinya és i era i ha representat del poble i per evitar que un fet així es pugui repetir i quedi indemne. També és sorprenent el paper de l’Ajuntament, qualsevol alcalde com cal hauria evitat per tots els mitjans que una entitat així no hagi de plegar. Sempre m’ha fascinat aquesta progressia estètica que deixa a les inclemències del mercat la cultura, les entitats i els aspectes més socials. Justament és aquí on ha d’intervenir la res pública!.

Per últim, no vull acabar sense agrair a La Pinya i la molta gent que l’ha fet possible l’haver-nos informat, el haver-nos entretingut, encuriosit, enfadat i rigut… però sobretot el haver-nos fet sentir més vius i més aprop dels nostres conciutadans i del nostre poble. Us trobarem a faltar!

Aquesta setmana hem assistit al circo mediàtic que ens ha muntat l’Alcalde per fer la darrera fase

de serial de la seva estripada de carnet del PSC. Una estripada anunciada i explotada al màxim al llarg dels anys.

Revestit per quatre indocumentats com a heroi nacional, ell que va ser qui va fer entrar el quadre del Rei d’Espanya i la bandera espanyola a la Sala de Plens, ell que va posar tots els impediments per fer la consulta del 28 de febrer de 2010 a Sant Feliu, ell que va posar totes les traves possibles a la instal·lació d’una estelada al municipi i que vam acabar havent-la de posar a fora, resulta que ara, ha vist la llum.

Però per més que se’ns disfressi d’heroi, un trànsfuga és un trànsfuga. Com diu la definició de la Wikipedia: Trànsfuga^[1] és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d’un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat.

I això és exactament el que és el nostre Alcalde a dia d’avui. No està d’acord amb la línia del PSC, ho celebrem, jo tampoc i fa més anys que ell. No està d’acord amb el que diu l’Iceta, ostres quin descobriment!, jo tampoc i ja has trigat en adornar-te’n. Ara bé si no estàs d’acord amb el que diu el partit i els seus dirigents és molt fàcil, plegues, renuncies a l’acta i si vols el 2015 et presentes com el que vulguis.

La resta, és enganyar als votants que van fer confiança a una llista i un projecte que era el del PSC. Aprofitar-se que el PSC, ja no sigui aquell partit fort amb capacitat entre d’altres, de reestablir l’odre a Sant Feliu i quadrar la seva llista a Sant Feliu, encara és més greu i més oportunista.

Entenc perfectament el desencís del Sr.Pladevall amb el discurs nacional del PSC, celebro que finalment “hagi vist la llum”, però que no ho utilitzi com a pretext per buscar una sortida personal. EL procés està per damunt de les persones i al final un trànsfuga és un trànsfuga.