Incivisme municipal a Sant Feliu #sfc182
El famós discurs de Marc Antoni de William Shakespeare hi ha una frase lapidària que diu “el mal que fan els homes els sobreviu, el bé s’enterra amb els seus ossos”. Aquesta frase descriu perfectament una de les majors amenaces que té l’home i especialment un gestor públic.
A Sant Feliu això és veu a simple cop d’ull. Des de fa mesos, anys, per pur electoralisme i caciquisme l’actual equip de govern ha permès, tolerat i fomentat una absoluta manca de respecte a les normes de circulació. Vehicles sobre les voreres a totes a les principals vies del poble, i no pas per anar a fer un encàrrec, sinó per anar a fer la copa o per deixar-lo tota la jornada. Fins i tot, darrerament alguns ja es permeten estacionar a banda i banda de la Travessia o la Quintana.
Tot això amb permissivitat total d’una policia local que ha esdevingut un dels serveis municipals més cars i alhora més absolutament inútils i ineficients. I no pas per culpa d’ells sinó perquè l’Alcalde i l’equip de Govern s’atorguen la potestat de demanar-los que no facin respectar les normes de circulació vigents.
Alguns que llegeixin l’article pensaran que va bé i que quin mal hi fa. Però les normes de circulació existeixen per garantir i facilitar la vida, en especial als més febles. Sant Feliu s’ha fet hostil i impracticable per la gent gran, pels nens que van a les escoles i per passejar-hi tranquil·lament.
L’equip de govern ha regalat el poble al cotxe. De res serveix pintar rutes escolars “segures”, l’adjectiu segures veient les voreres del poble fa riure. Cap pare o mare deixaria anar el seu fill a l’escola en un poble on no es respecta l’espai per a vianants. Això per no parlar de la gent amb algun tipus de discapacitat o simplement que li costi caminar, o els pares amb cotxets amb nadons. El que ha perpetrat el govern municipal i l’Alcalde (que és el primer que aparca on vol donant mal exemple) és un atemptat contra el feble: els nens, la gent gran i els persones amb dificultats.
Segur que és impopular, desagraït i políticament incorrecte davant dels molts que fan ús d’aquesta permissivitat, però cal dir-ho: les voreres són pels vianants, el poble és per les persones. I cal recuperar el poble per a la gent, per a poder-hi passejar, per anar a comprar, per gaudir-lo.
Peu de foto: La imatge que il·lustra aquest post és del passat 2 maig de 2013 el dia que es presentaven els itineraris segurs per anar a les escoles a peu. De traca!
NOTA: Aquest article forma part de la meva col·laboració mensual amb el mitjà digital NacióGranorllers.cat