Com els moviments socials influeixen a l’agenda política

Ahir vaig anar la xerrada ‘Com els moviments socials influeixen a l’agenda política’. La conferència l’organitzava l’Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques (ACCIEP) al l’Ateneu Barcelonès. El títol era prometedor però des del meu punt de vista les intervencions van estar lluny de respondre la pregunta amb detall. La més ajustada al tema la del veterà Arcadi Oliveras que parlava de l’activisme. També ha estat curiós observar com els ponents van obviar l’espai digital com a eina de mobilització i acció i això que des del meu punt de vista crec que avui en dia és una de les eines principals de mobilització, agitació i influència. Vet aquí un resum de les principals idees que vaig apuntar:

– Ada Colau. Plataforma afectats per la hipoteca

Objectiu d’ells és organitzar-se per canviar Lleis injustes. Els objectius són a curt (quan hi ha desnonaments), mig i llarg termini (forçar canvi legislatiu)

Estratègies:

1.- Assessorament col·lectiu. Espais de suport mutu per actuar contra les entitats financeres amb estratègies de renegociació.

2.- Campanya de desobediència civil. Ho justifica dient que la ciutadania té l’obligació de desobeir Lleis injustes. La base de la campanya és aturar desnonaments. L’empara legal que fan servir és els drets humans (dret a l’habitatge digne). Han evitat 500 desnonaments a través de 3.- Iniciativa legislativa popular per canviar el marc legal. Han recollit més d’un milió de signatures i visibilitat el consens social a l’entorn de la seva proposta. Cal que la ciutadania faci un pas endavant per canviar el sistema.

Per Colau hi ha una manca de control democràtic de l’economia i una relació obscena entre partits polítics i empreses multinacionals (els polítics retirats acaben als consells d’administració d’aquestes empreses). Això provoca grandíssims prejudicis socials. La crisi és més greu perquè hi ha una crisi democràtica.

Segons Colau, els que ens han enfonsat segueixen als seus càrrecs i se’ls investiga, ni se’ls demana responsabilitats. La gent està farta i el que les administracions públiques no defensin els drets fonamentals.

– Carme Forcadell. Assemblea Nacional Catalana

Hi ha molta gent que ha treballat per arribar on som ara i és el fruit d’una reivindicació històrica i d’un poble que ha patit molt i s’adona que l’única solució de futur és disposar d’un estat propi.

L’Assemblea nacional som hereus de l’Assemblea per Catalunya (ja tenia un a pota que era el dret a l’autodeterminació que pel cotext de la transició no es va desenvolupar).

Per Forcadell la base de l’Assemblea és el moviment de les consultes populars del 2009. Hi ha dos fets que determinen l’èxit de l’Assemblea i de la mobilització: la sentència del Tribunal Constitucional (que demostra que no hi ha encaix a Espanya) i la crisi econòmica (que demostra que a dins Espanya ens escanyen i manquen eines per lluitar contra la crisi).

Segons Forcadell la manifestació va aconseguir que s’anticipessin les eleccions, per la mobilització i pel No de Rajoy al Pacte fiscal.

Tenim clar que la independència no és un fi sinó un mitjà per viure millor. Per Forcadell no estem en un estat democràtic perquè hi ha una manca de transparència.

– Arcadi Oliveras. Justícia i Pau

Si vols intervenir has de tenir bona informació, i tot i que estem a la societat de la informació no sempre és fàcil. (Exem. Prestige: Jutgen el capità però a hores d’ara no sabem quina és l’empresa que va encarregar el transport amb un vaixell monocasc que no complia les condicions per dur petroli). Motiu segons Oliveras, un 82% dels mitjans estan controlats per la indústria del Petroli.

Per aconseguir els objectius cal:

1.- Desobediència civil: Les campanyes de desobediència tenen un bon resultat. (posa com exemple la campanya per no pagar la militartax als EUA en l’època de la guerra de Vietnam que va arrossegar 1 milió de persones). Cal perdre la por per tenir èxit.

2.- Campanyes que creen un efecte sobre l’agenda política. (Exem. la campanya de mobilització contra les mines que es va dur a terme amb els Eurodiputats). Cal la necessària col·laboració amb dels mitjans de comunicació (per donar-la a conèixer, per mobilitzar en favor de la ‘causa’ i per posar el tema a l’agenda).

3.- L’acció política. Organitzar-se per influir políticament als òrgans de decisió i condicionar-los. Ara bé alerta que els moviments socials no han de caure en la temptació de convertir-se en partits (Exem. Els Verds alemanys).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.