10 anys sense mili
CiU i la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) han
presentat avui en roda de premsa la campanya “Sense Mili” [web] per tal de
commemorar els 10 anys de la desaparició del servei militar obligatori. Ja han passat 10 anys i a la gent més jove li deu semblar xino, però sí, abans es feia el servei militar.
En aquests moments que la política està tant desvaloritzada cal recordar algunes d’aquestes fites que hem assolit gràcies a l’acció política i personal d’alguna gent com en Carles Campuzano [Bloc] o la pròpia JNC. Recordo encara prou bé quan la supressió del servei militar la vam incloure al programa electoral de CiU de les eleccions generals de 1996 que encapçalava Joaquim Molins. Es veia com una autèntica utopia!. Però aquella mateixa legisltaura CiU va esdevenir decisiva i es va suprimir el servei militar. Per un jove d’ara és impensable que un dia revessis una carta que et digués que havies d’anar a predre el temps un any de la teva vida allunyat de tot el teu projecte personal, formatiu i vital a servir una patria que en el meu cas no era la meva. Però passava i tant que passava i haver-ho suprimit és una de les coses que em fa estar més orgullós del meu pas per la JNC.
Sr. Roc Fernandez: al vostre artícle podrieu haver fet esment als insubmissos i, sobretot, als testimonis de Jehovà, aquests darrers capdavanters en l’objecció de conciència a l’estat espanyol, ja en temps de la guerra civil. Atentament.
Senyor Roc Fernandez: Crec que s’ha oblidat de nomenar els moviments d’insubmissos i, principalment, als testimonis de Jehovà, capdavanters a l’estat espanyol en el moviment de l’objecció de consciència en tots els seus parametres enfront a l’estament militar i als demés símbols patriòtics. Atentament, Joan.