Les militants de la CUP fa molt de temps que anem a Veneçuela, i què?

Publicat el 26 de gener de 2016 per robertmorral
Mural al barri de la Vega: Caracas
Mural al barri de la Vega: Caracas

 

Durant aquesta setmana passada Antena 3 va crear un muntatge mediàtic a la companya Anna Gabriel per suposadament mirar de desprestigiar la CUP; un reportatge digne de la millor demagògia i escombraria periodística. Una “faena” realitzada per uns periodistes que treballen per la televisió de la família d’aquell José Manuel Lara Hernández que va entrar a Barcelona aquell fatídic mes de gener de l’any 1939, com a capità de la legió espanyola i d’un exèrcit feixista que va afusellar milers i milers de persones innocents i va practicar un terror generalitzat. Un personatge que va participar activament en la repressió política a Catalunya, i esdevingué el cap del Sindicato Vertical de Artes Gráficas, lloc des del qual va aconseguir bastir el seu imperi editorial, amb acusacions d’haver abusat del seu càrrec per aconseguir matèries primeres d’altres editorials. D’aquest terror envers la població catalana i la conseqüent repressió assassina franquista prové l’imperi del grup Planeta, principal soci propietari d’Antena 3.

Cal sempre recordar d’on venim, per saber qui som i cap a on anem, i Antena 3 i la seva línia editorial sap molt bé quina és la seva procedència, qui són els seus amos i cap a on ha d’anar. Ho explicava el mestre Galeano “En la escuela del mundo al revés” o el mateix Malcom X quan afirmava, “si no anem en compte, els mitjans de comunicació ens faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit”.

Però el que no saben els suposats periodistes d’Antena 3 és que les militants de la CUP i la seva base social fa molts anys que anem i venim de Venezuela, i esperem que això continui durant molts més anys. Perquè tal i com ens va ensenyar el Che, “la solidaritat és la tendresa dels pobles”, i en aquest cas, la tendresa del poble treballador català envers  els pobles que lluiten a la pàtria gran Llatinoamericana fa anys i panys que dura i,  durant molts anys durarà. Els nostres més grans ja van ser uns enamorats de la revolució cubana, però molt especialment van enamorar-se d’aquella Nicaragua Sandinista on molts dels nostres pares van estimar una revolució feta per poetes que enviava a les tenebres aquella dictadura dèspota de Somoza. D’altres catalanes van anar al Salvador per fer guanyar, com a Nicaragua, una revolució triumfant, i amb ella que pogués arribar per primer cop el dret a viure dignament del poble salvadoreny, i així va morir per exemple l’Elisenda, militant del Moviment Comunista de Catalunya (MCC), catalana internacionalista, qui va anar a treballar per Metges sense Fronteres al país de Farabundo Martí, però veient la injustícia i les bales assassines que mataven en aquells que intentava guarir, va acabar cantant “dale salvadoreño, que no hay pájaro pequeño” i va vincular-se a la guerrilla del FMLN, per morir assassinada per l’exèrcit en la seva lluita per un món més just, solidari i lliure. A Guatemala també hi van anar moltes catalanes, com la Gabriela Serra, ara diputada de la CUP-CC, qui va ser Brigadista per Brigades Internacionals de Pau i militant també, d’aquell històric MCC; una mare i mestre revolucionària a qui moltes admirem i hem seguit des de la seva convicció internacionalista, i qui va estar fins a dos anys durant els durs anys 80’s, en aquella Guatemala indígena i rebel defensant els drets humans d’aquell militar assassí d’en Rios Montt, el genocida procedent d’aquella escola d’assassins nord-americana de “la Escuela de las Américas” on Videla i Pinochet van ser els millors alumnes.

I uns anys més tard, una nova generació que érem uns marrecs adolescents quan aquell hipòcrita i dictatorial mur de Berlín queia, davant la incredulitat de molts dels nostres pares, vam anar a cercar nous models de lluita, nous models socials, econòmics, polítics que ens il lusionessin per poder creure i lluitar despres per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes… i moltes vam anar a Xiapes, i vam veure una nova revolució a la pàtria gran llatinoamericana, aquest cop, feta des de baix i a l’esquerra; pels més humils de la terra, per aquella població indígena humiliada i desamparada des de fa més de 500 anys… i ens vam enamorar, com ho havien fet els nostres més grans uns anys abans a Nicaragua, però ara, nosaltres crèiem i ens empapàvem d’un nou concepte polític “el mandar obedeciendo”, i coneixíem el zapatisme i la comandante Ramona i el textos poètics del Subcomandante Marcos i amb ell, apreníem d’en Galeano, el mestre de mestres…

Mural a Kaika-Shi: barri de la Vega
Mural a Kaika-Shi: barri de la Vega

Uns anys més tard, arribaria “Chávez”, i el Xavisme per fer creure per primer cop als “nadie” aquells que com deia Galeano no valen ni la bala que els mata, que la població de les comunes també té dret a l’educació, a la vivenda, a la salut, a la cultura… vam veure i algunes treballar fins i tot, en les “misiones” que es feien en els barris populars i vam aprendre dels errors i encerts d’una Revolució Bolivariana que va treure milions de persones de l’extrema pobresa, va constuir un milió de vivendes, va erradicar la xacra de l’analfabetisme i per primera vegada a la història va donar coberbura sanitària i va erradicar múltiples malalties endèmiques al país caribeny. Venezuela a més, va ser la punta de llança de diferents governs progressistes que per primera vegada posaven per davant conceptes com educació, sanitat, vivenda i cultura per a grans capes de població que per no tenir, no tenien cap tipus de documentació, ni existència legal, perquè ni tan sols comptaven als registres oficials. I moltes militants de la CUP i del conjunt de l’Esquerra Independentista i Anticapitalista hem anat i vingut durant tots aquests darrers anys des de Venezuela, Bolivia, Ecuador, i del conjunt d’aquesta Llatinoamèrica rebel als PPCC, aprenent i desaprenent, dels errors i dels encerts, de la lluita d’uns pobles que durant molts anys han estat sotmesos per la dictadura de la Troika d’un deute impagable i il legitim, amb unes minories privilegiades corruptes que ostentaven el poder de forma dèspotica, i que malgrat imposicions, intents de cops d’estat i guerra econòmica des de l’antiga metròpoli, democraticàment han canviat el seu curs de la història i han deixat de ser vassalls dels mercats, de l’antiga metròpoli colonial, i de les èlits locals corruptes.

I per a nosaltres, aquesta és una escola per aprendre i desaprendre, d’errors i encerts, perquè l’Europa del Capital, de la Troika, del deute il legítim, de les minories extractives que socialitzen les seves pèrdues però privatitzen beneficis és avui aquella Llatinoamèrica de la dècada pèrduda dels 90 abans de que l’onada de canvi aixequés el vol de l’esperança… perquè no volem ser independents del Regne d’Espanya però dependents dels bancs alemanys ni ser vassalls dels mercats financers ni de la senyora Merkel, ni tampoc volem la independència de Grècia, Portugal o Irlanda… volem ser els únics destinataris del nostres somnis. Per això anirem a Venezuela a valorar amb els nostres ulls, sense manipulacions informatives d’antena 3, el que funciona i el que no, així com anirem als altres països de l’Alternativa Bolivariana (ALBA) per ser crítics amb països que són demonitzats, per voler com nosaltres, ser lliures d’imposicions externes, per ser propietaris de la seva llibertat i llur capacitat de decidir el seu futur.

Des de Colòmbia… amb certa recança per no poder estar a casa ara mateix, i després de 7 mesos fora… una abraçada gegant Anna…

Salut!

 

Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.