Bloc d'en Robert Mora

10.10.18

*Avui és encara un dia d’eufòria. Aquest 9 d’octubre ha demostrat que el País no només continua viu sinó que a mès avança, que el sobiranisme valencià guanya terreny i va amerant el teixit social i associatiu i que hi ha un jovent emergent que no s’ha deixat ensarronar pel PPSOEC’S malgrat tots els impediments que l’estat ens ha parat, malgrat l’espanyolisme vergonyant del PSOE, i el botiflerisme desacomplexat del PP i amb llur manifestació més pregona, en forma de la llei electoral de doble tanca del 5% autonòmic+provincial per evitar fer-nos visibles, mantenir-nos sota una apagada informativa continuada.
La manifestació d’ahir a la vesprada es pot qualificar sense embuts de sobiranista tot i la presència d’Unidos Podemos, (EUPV-PODEMOS+PCE que forma part d’EU) l’única força estatal present i tot i amb això netament autodeterminista, si més no declarativament.
Qualificar la manifestació NOMES d’esquerra no s’atansa a la realitat, o en tot cas és només una part de la veritat.
La manifestació va ser netament sobiranista (gràcies PSOE per no participar-hi); no obstant però, queda pendent l’anàlisi polític que no és adequat fer en calent. No obstant aquí deixo un tast.

*Reflexió.
Ara com ara ja podem comptabilitzar tres intents de superar la llei electoral de doble tanca provincial més autonòmica del 5% per part del nacionalisme polític valencià.
1.- L’Entesa (EUPV, EE-VERDS I ESQUERRA VALENCIANA),
2.-Compromís
3.- Acord Ciutadà (EUPV, ERPV, Els Verds del PV).
La primera i l’última amb EUPV com a força majoritària quea hores d’ara ja ha decidit que la seua opció és anar amb Podemos.
Compromís ha tingut dues versions, la primera TAMBE amb EUPV, i la segona, la de més èxit, amb IdPV (l’antiga corrent Esquerra i Pais d’EUPV convertida en partit). Un Compromís, que per la seua negativa a constituir-se en partit i/o federació de partits, subtilment ja ha iniciat molt lenta i imperceptiblement, el seu cicle descendent encara molt lleu i al damunt de la meseta, perquè el corcó del conflicte ha iniciat ja la seua feina .
La característica de tots tres intents, és que barreja forces d’àmbits nacionals distints amb l’objectiu de superar la tanca de la llei electoral. Una bona idea en principi però que porta al seu si el germen del conflicte.
La millor solució òbviament fóra fer fora la llei actual i substituir-la per l’espanyola del 3% provincial, per què tant el Bloc com ERPV-EV i altres, pogueren intentar accedir en solitari, però ni PP, PSOE, CS i el que és més important, una part de Compromís (no cal esmentar que part) té cap interès a modificar

Una altra solució fora la de fer una coalicio de forces NETAMENT valencianistes des del Bloc fins Arran passant per ERPV-EV, Els Verds, DV, ENV, etc. cosa extremadament difícil i complexa.

La tercera fóra crear una nova marca paraigües òbviament amb bons suports, ben finançada i amb suports potents per aixoplugar tot el nacionalisme centrat, de partits, independents i particulars projectats des del món associatiu.

Finalment, una altra semblant als intents abans esmentats (que potser funcionària bé) fora afegir a la ja cantada coalició Podemos-EUPV, a ERPV-EV per fer de contrapes a l’actual pacte de facto PSOE-COMPROMÍS.
No sé m’acudeixen més solucions per sortir de l’atzucac.

*Una cosa queda meridianament clara quan assisteixes a la proceso cívica del matí el 9 d’octubre:
Per damunt de la diversitat de sigles i partits: Moltes tribus però només dues adscripcions nacionals.
1. Sobiranisme valencià.
2. Espanyolisme crispat.

*1.-Una de cal: L’Estat (via Llarena) ha alterat la legitima majoria independentista sorgida del 21D al Principat, via eliminar jugadors (diputats independentistes) amb tots els drets i fer jugar la resta amb un braç lligat al l’esquena.

2.-Una d’arena, i amb la voluntat de NO senyalar cap culpable entre els dos partits de govern JxR i ERC: Han estat uns incompetents i uns inútils a l’hora de fer front l’ofensiva de l’estat.

3.-Un convenciment (tan de bo m’equivoque): No seran capaços de superar el desencontre -ja m’agradaria que ho foren- per tant quan abans es convoquen eleccions abans s’acabarà l’agonia.

*M’he recorregut la manifestació des del final a la pancarta d’inici i després he estat observant-la durant una hora llarga fins el final. Quants han estat no ho sé però sí que sé què han sigut moooolts amb una gran assistència de gent jove.
“Valencià serà la tomba del feixisme” cridaven, i jo ho subscric.
A la tornada a casa de la manifestació m’he creuat amb un parell d’escamots feixistes caps rapats que no s’han atrevit com l’any passat a enfrontar-se als manifestants però que són un perill quan la manifestacio es dissolga

09.10.18

*Tinc l’absolut convenciment, que sense la llei electoral de doble tanca, del 5% provincial+autonòmic ja faria anys que el nacionalisme polític valencià hauria desplaçat el PSOE del poder. S’han estimat més però servir-li en safata el poder al PP negant-se a modificar la Llei que deixar que el País Valencià evolucionara vers el sobiranisme com a passat a Catalunya. Ells i els seus còmplices necessaris…
Tinguem-ho clar. L’adversari del PSPV-PSOE no és el PP, és el nacionalisme polític valencià. És més, el problema del País Valencià no és el PP sinó el PSOE, el poli bo del nacional catolicisme monàrquic.