LLenguatge polític i Societat civil.
Robert Mora @RobertMora_
L’altre dia vaig anar a veure el documental “Classe valenta” als cinema Aragó presentat per l’alcalde de València Joan Ribó, sobre la utilització del llenguatge en general i del polític en particular. Un documental molt aconseguit amb magnífiques aportacions de gran qualitat i densitat conceptual.
Una de les reflexions que em van sorgir arran del visionat del documental, va ser l’interrogant sobre com era possible no solament que el PP hagués assolit l’hegemonia política al País Valencià durant 23 anys, sinó més encara com era possible que la seua narració ideològica i nacional sobre el “que i com ser valencians” hagués aplegat un consens tan majoritari entre una gran part de la població del País Valencià i durant tant de temps. No assajaré una resposta concloent però si vull bastir una sèrie de reflexions des d’aquest punt de partida.
Es ben cert que la seua narració no ha estat mai original i s’ha assegut sobre un pòsit ideològic ja present en la renaixença valenciana, això que després de la transició va rebre el nom de blaverisme, tanmateix, el blaverisme polític estricte mai va superar un determinat llindar, molt allunyat de les majories absolutes aconseguides pel PP durant tant de temps.
Una de les possibles raons pot ser la inanitat de l’esquerra present al parlament valencià, que amb una imperícia homèrica mai no va bastir un discurs propi, valencià, inclusiu i capaç de penetrar més enllà del discurs restrictiu i estricte de l’esquerra espanyola adreçat a uns sectors molt determinats . Recordem que com a conseqüència de la llei electoral valenciana del 5% provincial+autonòmic (per cert, encara vigent) i un cop el PP s’engolís Unió Valenciana, les úniques forces presents a les Corts a més del PP eren el PSPV-PSOE, i EUPV. La segona en l’actualitat, en un complex procés que pot portar-la a la desaparició, o a restar residual i/o subsidiaria de Podemos, i la primera ja ben atansada a la llarga marxa vers la marginalitat o desaparició en que està immersa tota la socialdemocràcia europea, des de que va assumir el model econòmic, conceptual i el llenguatge de la dreta, que al remat ha esdevingut en una tornada als inferns del capitalisme salvatge del segle XIX.
Tanmateix, tot i que aquestes raons són raons de pes no expliquen suficientment una hegemonia tan abassegadora del PP.
Si ens atenyem al documental, es posa de manifest que no hi ha color en tant en quant la utilització del llenguatge polític utilitzat pel PP (elaborat pel Think Thank de la FAES) i l’emprat per l’oposició amb pudor a naftalina, i si fem un poc de memòria recordarem com l’única oposició digna d’aquest nom als anys de plom del PP no va provenir de les Corts Valencianes sinó de les instancies de la societat civil, amb dos protagonistes principals inqüestionables: La Universitat i Acció Cultural per si mateixes o com a canalitzadores del món cultural i associatiu. La primera en tant que institució va resistir els atacs del poder polític, la segona per contra va patir seriosos danys econòmics, però es va erigir per això mateix en el simbol de la resisatència a la dreta del PP.
En aquest moment, les línies mestres del discurs estratègic del Govern del Botànic al PP ( que encara és percebut per amples sectors com el poder real al País València), manquen de la coherència i la decisió que seria desitjable i no aconsegueixen articular un discurs en termes prepositius propis, ni en el llenguatge polític emprat, ni en els objectius a assolir, ni tampoc aconsegueixen sortir del bucle negatiu de la crítica a la mala gestió i corrupció a l’anterior govern del PP. L’hegemonia ideològica guanyada pel PP en el cicle polític anterior és encara tan gran que el govern del Botànic no se’n surt del tot de les “frames” dictades pel Partit Popular, i per tant de continuar en aquesta línia acabarà per girar-se-li a la contra.
Urgeix doncs una estratègia al respecte, i el documental esmentat de “Classe valenta” es molt oportú per revisar a fons el missatge polític a emetre. Espere que si més no la força més dinàmica del govern, -Compromís- prenga bona nota i no repetisca errades passades.
Per sortir-se’n d’aquest bucle cal bastir amb urgència un llenguatge propi, situant les necessitats materials i socials de la majoria de la població en el centre de l’activitat política i governamental per descomptat, però també i més important, calen realitzacions concretes de llarg abast que capgiren el joc polític a un marc distint en aquells espais on ja tenim les competències. Esmentaré només tres: 1) Modificació de la llei electoral, objectiu prioritari i emblemàtic d’obligat compliment 2) Creació i posada en funcionament d’una TV valenciana i recuperació d’altres mitjans de comunicació (TV3) i 3) Reforçament de l’ensenyament en valencià (Decret de Plurilingüisme).
Això suposarà cas de fer-se, una redefinició de l’espai i del joc polític en clau valenciana, que descol·locarà el PP que ha construit tota la seua política amb significants semàntics que lliguen, el “ser valencià” amb el “ser espanyol-acastellanat”, amb els menysteniment de les forces extraparlamentàries i/o minoritàries, i amb la utilització depurada d’un llenguatge auto-complaent (“poder valenciano”, i altres d’aquest estil).
Mentre no s’aconseguisca impugnar aquest discurs, continuaran tenint la paella pel mànec.
A més, de proposar un altre imaginari col•lectiu alternatiu que li trenque l’espinada al discurs del PP, i que serà un objectiu a llarg i que no es podrà aconseguir només en el termini d’una legislatura. Cal avançar en la seva construcció social a partir d’interactuar d’una manera solidària i crítica, amb tots els agents de la societat civil que ho comparteixen.
Hi ha altres aspectes de la fragilitat del discurs polític del govern valencià, que deriven de la inestable condició i composició intrínseca del pacte del Botànic. No és el mateix univers simbòlic el del PSOE que el del Podemos o el de Compromís, i al si de Compromís coexisteixen distintes narracions que només harmonitzen des del punt de vista tàctic, però que difereixen dràsticament en el terreny de l’estratègia.
En definitiva, al Govern Valencià sorgit del Pacte del Botànic el més raonable és exigir-li execucions concretes, però cal ser moderats a l’hora de demanar-li una gran coherència ideològica i una narració estratègica consistent a llarg termini.
És important teoritzar aquestes coses perquè tenim la deformació conseqüència d’haver viscut 40 anys sota un sistema dictatorial més altres 40 en una situació anòmala, de deixar-ho tot en mans de “la política”, quan hi ha moltes coses que des de les instàncies de la política senzillament no es poden fer.
Una proposta de construcció social “cívica” difícilment es podrà llançar sense distorsions des de l’àmbit de poder polític, si més no des del que ens ateny. Des d’aquest punt de vista associacions com AC, Escola Valenciana, la PDaD, La Intersindical, El Tempir i altres, a més a més dímportants forces extraparlamentàries que de fet actuen com a agents socials generadors de discurs sociopolític i cultural com ara ERPV i EUPV, tots plegats, col·lectivament tenen la responsabilitat d’anar guanyant terreny en la construcció d’eixe àmbit de valors auto-referencials socials i cívics, que són cabdals per un canvi real i en profunditat. La política, no pot substituir (ni ha de fer-ho) l’acció cívica i associativa. Una societat forta i cohesionada necessita d’aquestes dues instancies. No obstant però, l’única demanda social que s’escolta va adreçada a la “política institucional”.
Com anècdota, en una ocasió una diputada a les Corts Valencianes comentava que allí no parlen de política, prou faena tenen en la lluita diària partidària i en aconseguir uns mínims de realització del programa propi. A la política cal anar pensat i ideologitzat, a més estar en permanent contacte amb la societat, d’una societat dinàmica amb la que interaccionar en les dues direccions. Ens ho contava com una demanda.
Una de les convencions de les democràcies liberals és que els subjectes votem lliurement i de manera consistent i expressem amb nitidesa quin és el nostre interes polític personal de manera integral. Convenció desmentida per la ciència que afirma amb dades en la ma que com a mínim som dues persones, la de l’hemisferi cerebral esquerre narratiu i lògic, i el de l’hemisferi cerebral dret analògic i emocional amb una ampla autonomia de funcionament cadascun d’ells i amb una relació d’ambdós hemisferis no sempre evident ni harmònica. Els resultats doncs de les votacions som com a mínim qüestionables (com en el fons tots sabem), però com que per ara no hem trobat un mètode millor mantenim la convenció ‘com si’ fos la realitat. Per això la extraordinària importància del llenguatge polític.
Per tant, cal anar doncs més lluny en la configuració de la nostra societat i no fiar-ho tot a una decisió puntual d’un dia cada quatre anys. En el terme de moda actual, cal apoderar-nos els 365 dies a l’any, i aquesta feina no la poden fer els nostres representats electes per nosaltres.
El canvi de cicle polític en el que estem immersos pot ser permanent i de llarga durada, o contingent i en quatre anys girar-se la truita. No se li pot demanar doncs al govern del Botànic cap altra cosa que la “execució” concreta d’objectius concrets del seu programa, però si que es visualitze que no caminem en la mateixa direcció que quan governava el PP. I fer-ho si cal despietadament. De cap manera però li podem demanar un discurs social i cívic coherent, des-acomplexat i sense escletxes, perquè entre d’altres coses i com tots sabem, en l’àmbit del poder, qui es mou no surt en la foto.
Més encara si ens trobem amb un govern on conviuen cosmovisions tan diferents com el govern actual. La pregunta recurrent del per què el PP ha monopolitzat durant tant de temps la narració sobre ‘el que i el com‘ ser valencià, i l’hegemonia ideològica assolida, és indefugible, i des de la societat civil i el món de l’associacionisme assumir que es té, que tenim la responsabilitat cívica de construir la societat, respondre a aquest interrogant i bastir un discurs alternatiu.
https://www.llibertat.cat/2017/06/llenguatge-politic-i-societat-civil-38931