SOBRE “COMPROMÍS DEL PAÍS VALENCIÀ”
Compromís es una força política que va nàixer en estat de gràcia; la va encertar!.
Ara ens agrada molt dir que Compromís es quelcom més que la suma de les forces que componen la coalició, però eixe és el projecte, no la realitat.
La realitat es que la Coalició pivota al voltant del BNV i de IdPV amb l’important l’afegit de Els Verds Esquerra Ecologista. I que els discursos distints “emulsionats”, ben amanits i combinats han encertat a col·locar en el mercat un projecte polític nou i disatint.
Però les barreges de coses diferents poden fer-se malbé com qualssevol maonesa, com qualssevol emulsió; Eixos DOS discursos han parit un discurs nou i diferent i més potent que la suma d’ambdós, però que ningú no tinga dubtes; per separat cap dels dos arribarà a rams de beneir:IdPV pot tenir un resultat exitós i fulgurant però efímer abans de convertir-se de nou en el que era abans “el corrent nacionalista d‘EUPV“.
Si hi ha algú que pense que pot reeixir sense la xarxa de intendència que te EUPV o el BLOC està somniant truites. A més a hores de ara, IdPV ni tan sol li resultaria d’utilitat a EUPV que ja està bastint de nou un discurs semblant intern a la organització per la qual cosa el seu preu de mercat acabaria en el no res. Tanmateix el seu discurs afegit al del BLOC si que es un valor afegit per a tots dos.
IdPV faria be no oblidant que es la implantació del BLOC aconseguida al llarg de trenta anys de treball esgotador al llarg i ample del País qui forneix una estructura sense la qual el Compromís no és res.
El BLOC faria be no oblidant que es l’afegit de IdPV el que ha fet que el seu discurs faça un salt qualitatiu i arribe a amples capes de la població a les quals abans no arribava
No oblidem -perquè i ha qui ho oblida fàcilment o FINS I TOT valora com negatiu- que el perfil més moderat del BLOC es d’una utilitat tremenda pel resultat final de Compromís, perquè resulta que en aquest País Valencià NO tothom és d’esquerra, com tampoc, no tothom s’emociona amb els útils “happenings” mediàtics, i menys encara ara que ja no hi ha una RTVV per a recollir-los.
Malament si anem, millor dit si van, amb OPES hostils i amenaces oportunistes, perquè aquestes coses no s’obliden sinó que van quedant a la recambra i enverinant la vida de les organitzacions en forma de memorials de greuges que abans o després surten a la llum.
Compte també amb prendre’s massa seriosament a un mateix, sia qui sia perquè sovint l’èxit personal es només circumstancial. Caldrà tenir molt i molt present que el discurs IdPV es prevalent entre l’electorat urbà més castellanitzat però no tant en comarques i a la inversa.
Cal doncs, que les dues forces facen una cura d’humilitat.