L’ABDICACIÓ DE JOAN CARLES?
Des del primer moment que vaig escoltar la noticia que Pere Navarro demanava l’abdicació del Rei a favor del seu fill el Príncep Felip em va semblar una proposta arriscada i intel·ligent.
Intel·ligent però des del seu punt de vista i en clau interna catalana. Com pot el PSC mantenir la seua posició política a Catalunya arrenglerat amb el PP i CIUTADANS si no fa un moviment que legitime la seua posició? Proposta demagògica per descomptat però valenta i arriscada -i que sap destinada al fracàs-.
La demanda d’abdicació de JOAN CARLES a favor del seu fill va acompanyada, millor dit, HAURIA D’ANAR, de canvis constitucionals que fessin possible en l’horitzó la proposta d’un estat federal que defensa el PSC, (que tampoc arribarà a rams de beneir, i això ho sap perfectament Pere Navarro) amb la qual cosa pot desactivar una bona part de l’electorat català que ara s’està allunyant perillosament del PSC i recuperar-lo per la seua proposta unionista/federalista davant dels auto-deterministes del DRET A DECIDIR.
Clar que es una jugada distractora tal i com Partal diu al seu article. El que crida l’atenció és la estultícia del PSOE (o estan fent-se els babaus?) que no s’entera i del ‘catxotxes’ d’Alfonso Guerra que sembla que està caqueja.
Que no ens emboliquen, ni a espanyols ni a catalans. Allò que cal són una República Espanyola i una República Catalana i deixar-nos de Monarquies heretades a base de cop d’estat i que no aprofiten més que per embolicar la troca.