DE TOT i DE RES

Com deia al meu últim apunt, el setembre per alguns són
temps d’exàmens i d’exàmens, la majoria tipus test.
Des del meu punt de vista és una manera bastant bona de no saber quin és el
nivell de l’alumne.
Els ETT consten d’ una quantitat variable de preguntes, en el meu cas, podríem
posar una mitjana de 40 preguntes i d’ una altra quantitat variable de
possibles respostes, que normalment no baixa de 4 i va més enllà de 5 (per
altra banda també perquè el full de respostes no ho permet).
Per aprovar un examen d’ aquestes característiques, només et calen dues coses:
llegir-te un parell de cops el temari i aconseguir tants ETT com puguis del
professor en qüestió, ja que et tocarà estudiar amb gran profunditat el seu
grau de punyeteria i/o, si em permeteu, puteria. I és que això funciona així,
tu tens el temari estudiat fins a la última coma, fins a l’ últim punt, però
pot no servir-te de res.
A tots els exàmens trobes preguntes que no surten al temari, o que creus que no
hi surten, ja que la pregunta ha estat formulada de tal manera que allò que t’estan
dient et sona com a mínim a mandarí, i ja pots ser el millor enginyer tècnic,
el millor metge o el que sigui.
Et trobes davant de 40 preguntes consecutives amb frases com “quines de
les següents afirmacions no es certa” després, “quines d’ aquestes
afirmacions no és falsa” , seguit d’ un “quina de les següents no és
un bon pronòstic per a la bona recuperació de la patologia tal”, amb la
qual cosa acabes amb el cap que no sap si consumint la major part del temps d’examen
en resoldre el gran enigma de l’enunciat (serà una afirmació falsa, una
afirmació certa, totes seran correctes….)
Un cop superat l’obstacle de la pregunta, et toca afrontar-te a les respostes.
Evidentment, només n’ hi ha una de bona, però quan comences a llegir les
diverses opcions que et donen, acostuma a passar que la “a” i la
“b” les dones com a bones, la “c” diu que totes les
anteriors són incorrectes i la “d” que totes les anteriors són
correctes”, a partir d’ aquí el més lògic és posar que és la
“d”, ja que des d’ un inici tu has optat per la “a” i la
“b” com a bones… però quan portes 40 minuts d’ examen i 30
preguntes d’ afirmacions falses i negacions certes, et preguntes si poso la
“d”, totes les anteriors són certes, estarà malament? perquè clar, no
és cert el que diu la “c”, totes les anteriors són incorrectes; és a
dir, la “d” diu que totes les anteriors són correctes, i la
“c” és anterior a la “d”, per tan la “d” no és
correcte, i llavors quina serà, la “a” o la “b”??
Quan t’ adones de que estàs en aquest punt de raonament completament il·lògic i
a punt d’ agafar un atac de nosequè perquè ja no saps res del temari i perquè
ja no saps què carai t’ estan preguntant, arribes a la conclusió de que t’ enganyen.
Et fan estudiar temaris immensos, et posen mil milions de treballs (que per
cert, no serveixen de res si no aproves l’ examen, però això ja seria un altre
apunt) total, perquè? si no caces per on va el professor i no t’ adones de que
fent aquella pregunta t’ està fent una trampa i a la de sota no, no t’ haurà
servit de res memoritzar un temari de 200 fulls a doble cara!
I quan arribes a aquest punt et preguntes, i perquè segueixen fent ETT’s si l’ únic
que avaluen són les habilitats punyeteresques de l’ individu???
La resposta, molt fàcil, poses tots els fulls de respostes a una màquina, i
problema solucionat!

Molta sort a tots aquells que tingueu ETT’s!!