BOQUES DE FUSTA

Boques de fusta
el teu nom tallat,
serrells dispersos
per tot el veïnat.

L’aigua s’enfila
plugim enllà
les gotes perfilen
un bosc platejat.

Cercle impèrit
que regna el cel
les boques et parlen
amb delit del cert.

La fusta et barra
de nou el pas, les estelles,
saben on vas.

Riu endins, nord enllà
l’aigua s’enfila
i el plugim se’n va.

 

(escrit el 2/12/17)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*