L’escalfor

Els carrers fan olor de gel
i llum d’alegria.
Els dies són curts
i les hores pesen una mica més.
Si tot allò fos veritat,
ens caldria una força imperativa.
Val més creure que no ho és i quedar-nos exhausts,
perpetrats per les pròpies hores que se’ns mengen àvidament.
Les paraules ens poden,
els pensaments ens atrapen,
en un món només propi
[a nosaltres mateixos].
L’hegemonia ens traspassa
i la falsa calor torna al cor.
Un cor mal arreglat que sagna encara.
“L’escalfor” de la ment.

 

(escrit el 19/11/17)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*