Al començament no li agradava gaire… Sí, era simpàtic, divertit, agradable…

Les tecnologies 2.0 els permetien estar en contacte, i per aquelles coses que no se sap ben be perquè passen, es van començar a trobar cada vegada que un dels dos encenia el xat. Era com si estiguessin harmonitzats.

D’entrada va saber que li encantava, era perfecte, divertida, enginyosa….
Sospirava quan la veia connectada al xat, es posava nerviós i volia ser el més astut, i sobretot, fer-la riure, tots saben la importància de fer-la riure…

Quantes hores de xerrameca virtual… només parlava d’això amb les amigues: “sabeu que m’ha dit avui?” Quan arribava a casa, es connectava, esperant saber-ne coses d’ell i coneixe’l.

Un bon dia, va descobrir que li encantaven els restaurants japonesos. Ja està, ja ho tenia, en coneixia un de fantàstic a Barcelona i se’ns falta l’havia de provar, el pròxim dissabte la convidava a sopar!

El japonès li va encantar. Després van anar a fer unes copes. Es van explicar la vida.

Volia tornar a parlar amb ell, es deixava començar a entreveure aquell cuquet pseudoenamoradís… no sabia ben bé què era, però era alguna cosa que res, ja no era.

Estava boig per poder tornar-la a convidar. Volia sopar de nou amb ella. Estava tot el dia connectat per si de cas ella també s’hi connectava.

Rèien, xerraven, sopaven, feien copes, es connectaven, tornaven a riure, a xerrar, a sopar.

Quan ens tornarem a veure? M’agradaria veure-la cada dia. Vaig a buscar-la a casa. D’avui no passa.

Però no m’atreveixo, no n’estic segur de que ho vulgui.

Sempre ve, però no tinc clar el que sento. És magnífic i encantador i té tantes coses bones… però jo ara vull parella? Em sembla que no…

La vull, la necessito, li vull fer un petó! Però… i si no vol???

No sé què fer, no sé què em passa! M’agrada aquest noi?

Riuen, xerren, sopen, fan copes.

On és, on s’ha ficat? Perquè no hi és al xat? Li enviaré un mail a veure què passa.

M’ha respost, estava malalt. Quin espant!

Em sembla que m’agrada més del que m’imagino! M’agradaria poder-li fer un petó…

No vol res amb mi. M’agrada molt, és preciosa i intel•ligent, però no vol res. Tot a fer punyetes i ja està.

2 setmanes amb silenci, però reprenen la xerrera. I fan un sopar.

Sí que ho vull.

Sí que ho vull, li vull fer un petó.

Li va fer un petó.

Ella li va enviar un missatge.

4t1a (quart primera) – El món en un cafè

pd: història prestada adaptada (gràcies mª antònia!)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*