Converses nocturnes a la Kru

Mentre dura el que
s’entén com a matí, m’agrada anar a la Kru. En gran part per la llum que hi
entra, però majoritàriament, perquè sempre hi ha algú amb qui tenir-hi una bona
conversa.

He arribat, i efectivament, hi he trobat una bona
conversa.

Avui, he dormit poc, m’he hagut de llevar d’hora,
tot un suplici. Ahir me’n vaig anar a dormir a dos de set del matí. No hi toco
gaire?? potser no, però la qüestió és que no ho puc evitar.

Ara per ara, tinc la sort de tenir els matins poc
ocupats, i la nit és el meu hàbitat natural. Perquè? No ho sé! Estic bé! A
mesura que es va fent fosc, cada vegada estic millor, estic activa i faig
coses.

Es veu que no sóc l’única i compartint l’hàbitat i
parlant-ne, s’apunten diverses teories, no contradictòries sinó constructives.

La primera, que apuntava l’Isabel, és allò dels
ritmes de cadascú, i de raó no n’hi falta. És evident que hi ha gent que està
més activa als matins, com la meva mare i la meva germana, i d’altres que ho
estem molt més a la nit, com jo i el meu pare.

La Rosa apuntava també, que, clar, com que anem a
dormir molt tard, perquè estem bé, perquè és quan fem feina i mirem coses, ens
passem el dia batallant contra la son, i quan arriba l’hora d’anar a dormir és
just el moment en que has guanyat la batalla, i clar, ja no tens son!

Tot plegat no és una qüestió d’insomni, perquè
quan em poso a dormir, si em deixen, dormo, dormo i dormo, i sense
interrupcions! però a les dues del matí, la sensació de benestar es troba en el
seu punt més àlgid!

Però tenim un greu problema…. La vida, el món,
estan preparats per funcionar de dia.

Ahir mateix pensava que havia de trucar aquest i
l’altre i vaig fer el gest i tot d’agafar el mòbil, però clar, eren la una de
la nit! impossible!

O hi ha qui vol fer reformes a casa, però no
podràs fer-ho a les 2 de la matinada!

O si tens ganes d’escoltar música, ho hauràs de
fer amb els auriculars, per no molestar…

Total, que com diuen els Gossos, pareu el món que
jo ja baixo, que aquest món no està fet per mi, i que me n’aniré a viure al
planeta piruleta (amics de les arts) a veure si allà, de nit, s’hi poden fer
més coses!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*