Tot pels joves

Avui en dia hi ha una tendència molt clara: els joves ho han
d’agafar tot perquè pugui tirar endavant, s’ha de renovar i refrescar i totes
aquestes coses. I tothom s’ho creu, fins i tot els joves. Però els joves, per més
que vulguem i hi posem ganes, en sabem poc, precisament per això, perquè som
joves.

Tenim moltes coses bones. Tenim molta energia, tenim idees,
tenim alguns recursos i sabem què és el que es mou entre els nostres iguals. Però
hi ha moltes coses que desconeixem.

Quantes vegades no hem sentit, “és que clar, això ara ja ho
ha d’agafar la gent jove!”. I molta gent jove s’hi involucra i s’hi posa, perquè
creu que allò que li estan dient que s’acaba perquè els joves no ho agafen, no
ha de morir i s’hi posa. Moltes vegades, després és criticat, i sents allò de “és
que clar, com que són joves…”

Em sembla molt bé que el jovent ens responsabilitzem i
portem associacions, gegants, patronats…. però no ens deixeu a l’estacada! Dir
que ho han de portar els joves i desvincular-se absolutament de l’entitat,
associació o el que sigui, no és la solució.

És cert que els joves hi hem de ser presents, i hem de
participar, però tot i que podem i que està demostrat que ens en sortim, tot
seria molt més fàcil i aniríem molt millor si les coses fossin de tots.

No ha de ser únicament dels “grans”, però tampoc dels joves
exclusivament. El problema, segurament és que no hi ha punt de comunicació. Els
joves volen imposar els seus nous sistemes que creuen revolucionaris i els més “grans”
volen mantenir coses que feien, perquè són les que sempre han funcionat. I ningú
cedeix, i el que acaba passant és que els més grans diuen “doncs au, feu-ho
vosaltres” i els joves, que moltes vegades ens creiem que ho sabem tot ens hi
posem.

El que seria ideal és que ni els uns ni els altres volguessin
exclusivament introduir-hi la seva part, sinó que no hi haguessin parts. Que es
funcionés com un tot. Que el que ve de nou no és un atac, sinó un intent de fer
les coses millors. I que no es tractés els joves com a “pff, joves” sinó com a
persones que simplement tenen idees i volen fer coses. No som diferents, només
som persones pensants que tenim ganes de fer coses, però no les hem de fer
sols. (i és que a més a més d’això, ens hem de treure una titulació per “ser
alguna cosa a la vida” , hem de treballar per guanyar-nos els nostres propis
diners i hem d’ajudar a casa. A més a més de compartir estones amb els nostres
amics i complir amb la família. Ah! I culturitzar-nos, que sinó serem uns
ignorants tota la vida).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*