De concerts
música, bars i diners
Si volguéssim, cada dia del món i segurament a la major part d’hores del dia podríem anar a un concert i segurament, molts se’ns acabaríen solapant! i és que el panorama musical està en un moment esplèndid. Esplèndid des del punt de vista de l’oïent, sobretot. Hi ha de tot, tot el que et vulguis imaginar ho trobes, i tot allò que no t’hagis imaginat també. Hi ha des del rock més clàssic a les músiques més inclassificables perquè encara no se n’ha trobat el seu nom, fins a corals i orfeons de tots els gustos.
Avui he anat a un concert a mataró, el grup que hi tocava, era un grup de la mateixa ciutat, que tot i que ja porten un parell d’anys tocant, és “d’aquells que comencen” que encara no tenen maqueta ni disc, i que segurament, els crítics dirien que la veu li falta no sé què, que a la guitarra li falla no se quantos i que els ritmes no sé què més, però que si estàs al directe, t’ho passés fantàsticament bé!
El local era més aviat petit i entranyable, on només s’hi pot tocar en
acústic perquè la cosa no dóna per més… però tenen una programació
inacabable! Dimecres, dijous, divendres… sempre hi ha coses! en
aquest cas no només música, però es reconeix ràpidament que n’és la
protagonista principal.
I és que, quants i quants i quants bars, restaurants i locals es nodreixen d’això? Dels grups que comencen, que tenen ganes de tocar, que no cobren res! Que si els conviden a sopar aquell dia ja han fet calaix i que en canvi, omplen el calaix del lloc en qüestió.
El que és més curiós, més greu o més bonic de tot plegat és que tots aquests grups que comencen, es deleixen per tocar a tots aquests bars, pel simple fet de que la seva música “arribi” i agradi i així potser, algun dia, hauran de deixar d’anar darrere els programadors de sales i començar a ser ells qui triin quin concert fan i quin no.
Estem en un moment on la música és oci, i a més a més la música té un valor afegit: el sentiment, l’ànima o l’esperit (com vulgueu) i representa que això no es paga, ara bé cada músic dels que he anat a sentir avui, s’ha comprat el seu instrument, ha compost la cançó, ha llogat un local d’assaig, ha assajat durant hores i més hores, en el cas d’avui, han adaptat les cançons a l’acústic, han invertit temps enviant invitacions al facebook, correus electrònics, etc, per informar-nos del concert i han invertit el seu dijous tarda i el seu dijous nit en entretenir-nos una estona, i si ens haguéssin fet pagar, no hi hauríem anat.
Amb això no vull dir que els hi haguem de pagar un munt de diners, i en el fons tampoc és culpa dels locals ni dels grups, segurament tot plegat va molt més enllà, però això serà un altre tema…
Ara per ara, respecte, admiració i reconeixement a tots els músics que ens fan passar bons moment i que a canvi, només volen els nostres aplaudiments.