Una estona de mar
Publicat el 26 de juny de 2009 per rmc
<sense assumpte>
Agafar la via en pas,
caminar sense saber a on vas.
Tot és recte,
res t’impedeix el teu trajecte.
De cop, l’asfalt és sorra.
Has arribat.
Has arribat allà on tot deixa el seu sentit,
on la ment es pot perdre pel camí.
T’acarona l’aire de mar,
ja res és amarg.
Tot és aire, tot és infinit.
Ja pots sentir aquella pau
que només et dóna aquella estona de mar.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari